German Coulazou
(1828-1907)
Un collaborator fidèu dels jornaus de Ròcaferrièr: "l'uòu de Pascas", "Occitania", l'Armanac Montpelhieirenc"... Fasiá profession, nos ditz lo diccionari de Fourié, de mecanician e sarralhièr. E que publiquèt en 1873 un reculh titolat: "La familha Fougassa, ensach de vers patouézes". Sos tèxtes sens pretencion an un interés linguistic per son vocabulari idiomatic granat.
Ròcaferrièr que lo publicava s'i enganava pas. Vetz coma a annotat aquela peçòta pareguda dins la Revue des Langues Romanes en 1881.


Rev Langues Romanes, 3e Série,tome V, 1881, tome XIX de la collection pp83-84
A MON AMIC BERTOMIEU BEDOS
Dins la garriga e la rocalha,
As fach un polit castelet;
Aquí ton esprit se delaia
E se complais, quand siás solet.
I as fugit exprès la calòta1,
La patòfia2 e lo maufaràs3;
i fas mai d’un còp la ribòta4,
fèsta, dimenge e dimars gras.
Quand i vas embé ta familha,
As lo còr de jòia comol,
E tot aquí t’escarrabilha
Coma lo grilh dins un rastolh.
Se quauque amic ven en visita,
Lo recebes a braç de còrs,
E lo barrol de ta guerita5
Per el se desfai sans esfòrç.
Que siás urós dins ta demòra, !
Au mens sabe qu’as un endrech
Que, quand maugasta7 per defòra,
t’abriga dau vent e dau freg.
Veguère un jorn aquel terraire
E sos magres acaciàs
Que la tremontana, pecaire!
aviá totes desenfuolhats;
Veguère sos ronzes, sas blacas8,
Que la nèu tapa entre los ròcs,
E, deçai-delai, sas barracas9
Esparpalhadas per lo bòsc.
Mès quand Abriu, a la rescossa,
Se sarra embé son èr tebés
E trai sas pèrlas sus la mossa,
Quand Mai espandís sos boquets,
Las flors espigan per tot caire
Dins ton castèl endimenjat,
Que fai la glòria10 dau trobaire,
A la faiçon qu’es arrenjat,
Bèlas matas11 de garda-rauba12,
Frigola13, aspic14, doces perfums,
èr embaumat que pòrta l’auba,
Sorelh que mascaras los gruns15,
Se vos escrive sus ma lista,
Es que me faguèretz bon uòlh;
M’avètz agut en bon escuòlh16
E de ieu gardatz la conquista!
Coulazou
1: La calòta est, surtout dans les campagnes, la réunion des femmes qui, l'après-midi, portent leur ouvrage chez l'une d'elles et s'entretiennent, ensemble, à l'exclusion des hommes. - 2: Patòfia: médisance, caquets, rapports indiscrets. - 3: Les méchancetés, la malfaisance; - 4: Partie de plaisir, pique-nique, repas aux champs. Faire ribòta signifie manger et boire avec excès. - 5: La maison de campagne à laquelle se rapporte cette poésie est si petite qu'on l'appelle parfois la guérite. - 7: quand maugasta: Quand il fait mauvais temps; - 7: Blacas ..... lits de rochers calcaires au marneux qui se fondent à l’air et qui composent les terrains propres aux chênes. (Honorat, Dict. prov. I, 282) A Montpellier, blaca signifie chêne. C'est le sens que lui donne la poésie de 1'auteur. - 9 Les environs de Castelnau le Lez sont semés de masets ou barrascas, bâtis quelquefois au milieu de la garrigue. - 10 glòria, que 1'on prononce plus souvent glòia, a ici le sens de joie, plaisir. 11 La mata est la réunion des tiges ou des touffes de la même plante. 12 - Santoline ou garde-robe, arbuste odorant. - 13 Le thym que l'on nomme aussi pòta. - 14 Aspic ou lavande - 15 grains de raisin 16: M’avètz agut en bon escuòlh: vous m'avez eu en bon accueil.
l
Retorn
a l'ensenhador de la literatura montpelhieirenca d'òc
Retorn
a l'ensenhador de la literatura dau sègle XIX
Retorn
a l'ensenhador generau