Guilhèm Rodièr
Un collaborator fidèu dels jornaus de Ròcaferrièr, ont publiquèt de nombrosas faulas que valon ben las d'autres fabulistas occitans mai coneguts. I cerquetz pas l'emocion poëtica, de segur. Mas una lenga destibada sens farlabica, ni per èstre d'una correccion perfiècha e granada quand o cau. E un risolet de bòna mena. Un autor de redescobrir, que desondra pas lo païsatge montpelhieirenc... Per l'ora tròbe ges d'entresenhas sus sa biografia...
Rodièr èra responsable de la comission dau diccionari montpelhieirenc dau felibritge latin. Mès ni per l'aver boscat vint ans de temps, ai pas trobat ges de traças d'aquel obratge qu'a degut demorar manescrich. Tant coma Rodilh qu'o aviá fach au segle XVII. E pasmens Rodièr aviá reculit un lexic elaborat per Langlada que i aviá consagrat trenta ans de sa vida...
Redecobrirem Rodièr. Sas faulas valon l'òsca.
Aquí ne ja una prumièira joncha. En n'esperant d'autras. N'i a de desenats dins la colleccion dau "Felibritge latin".
Lo sarrapiastras e Minòs
Un jorn, un òme, sarrapiastras qu'èra
pròche de son tesaur, moriguèt de misèria.
Un sieu cosin, son eretièr
dins la boca dau mòrt metèt un vièlh denièr
aquò se faguèt pas sans fòrça batalhatge.
Sabètz que, temps passat, en Grècia èra l'usatge
de rescòndre una piastra entre las dents dau mòrt,
per ié servir de passapòrt
e pagar lo drech de passatge.
Caron lo barquejaire esparnha pas digús;
anèssetz pas demandar crèdit;
aquí los parlaments aponchan pas un fus;
pagatz, i a pas d'autre remèdi.
Mas nòstre chipolet se ditz: - "pagaràs pas;"
E flau! dedins l'Estix negràs
se trai d'un vam, nada que nada!
An bèu cridar, lo camarada
abita sus l'autre ribàs.
Cerbèr, en lo veguent, japèt qu'es pas possible.
A'm' aquel bramadís terrible
que ressontís afrosament
arriba l'infernala banda
de las Furias que vos pren
aquela ombra de contrabanda.
Lo menan a Minòs: aqueste sabiá pas
s'atrobariá dins sa cervèla
una pena tota novèla
per paga d'aquel novèl cas.
De qué i bailarà la justícia infernala?
La ròda d'Ixion? Lo grand ròc de Tantala?
O de Prometèu lo boldràs?
Las botas de las Danaïdes,
que seràn pas jamai romplidas?
O de Sisife lo rocàs?
Cau una pena pus sevèra...
- "Ié soi! ara ai trobat çò que mai ié conven:
que se'ntòrne dessús la tèrra,
per veire jusca au bot çò que fan de son ben!"
Le Félibrige Latin 1898, IX (Octòbre) p 31
Lo cat e lo raton
Una Ratuga un pauc senada e per un vièlh Cat emponhada lo pregava coma un còrs sant, en ié diguent tot en soscant: - "Ò monsénher, laissatz-me viure! Vesètz, soi magra coma un ciure! E puòi, digatz-me quante mau pòde faire en aqueste ostau. Un pichòt gran de blat m'abonda. Una avelana me fai ronda. Ajatz pietat, me mangetz pas! Vòstres friands manits, entre que serai grassa, auràn en ieu un bòn repais, en esperant, fasètz-me gràcia. - Tè, tè, ié respònd lo Catàs, es a ieu qu'as lo frònt de faire un parlament que fica en caire! Cat e vièlh, perdonar! Aquò se vei pas gaire. Mos enfants, se son pro lutrats mancaràn pas jamai de rats". E lo rascàs de Cat tot en parlant l'envala! D'aquela faula enfin vejaicí la morala: dau còr dur d'un falibustièr ven pas res de bòn, tant se'n manca, coma d'un sac de carbonièr pòt pas sortir farina blanca.
Le Félibrige Latin 1898, IX (Octòbre) p 27-28.
L'estornèl avisat
Faula revirada de l'espanhòl
Un jorn un estornèl qu'aviá'na set de lop auriá donat sai que sa coeta per denistar'nquicòm (1) d'aiga pas mai qu'un glop e refrecar sa nivoleta. Vesètz un pauc de qu'es l'asard ! De la cimeta d'un faiard nòstre aucèl vei una botelha a l'ombra dejot una trelha e i davala tot d'un vam. La damajana, en veire blanc coma una quilha èra plantada ; per bonur, èra destapada. Mès l'aiga que i aviá tocava pas lo còl atanben l'estornèl, qu'auriatz dich un chin fòl èra aquí tot moquet e la lenga tirada ; aviá bèu i enfonzar la longor de son bec, aquòs èra per el una pena perduda ; d'aquel costat d'aquí l'ensag èra bufec botatz! s'aviá pogut, coma l'auriá fenduda! Mès èra dura que non sai. Vira deçai, vira delai sabiá pas pus de qué ne'n faire. Ié ven l'idèa de la jaire. Aquò l'avançava pas mai... La botelha als tres quarts romplida èra tròp grèva e l'estornèl en van penequeja e se crèba Avedre (2) l'aiga jot lo bec e la set que vos endavala ! Aquò's lo trigòs de Tantala. A fòrça de pensar, trobèt un bòn estèc: vejaicí coma obrèt: acampèt de peiretas e zo!, dins la botelha a de reng las metèt ; e l'aiga fins au bòrd doçamenet montèt ; coma aquò l'estornèl refresquèt sas tripetas. Aurai finit quand vos dirai que la fòrça sovent vau pas tant que lo biais.
Armanac montpelhieirenc per 1900 p 55-56.
Nòtas: (1) enquicòm es la forma montpelhieirenca per endacòm. O trobatz dins lo dicc. d'Alibèrt mas s'un normalizaire passa aquí-dessús vos lo farà sautar coma irregularitat o fauta!!! En francés local n'es restat pasmens un sovenir quand se ditz: "je suis été en quelque part" ! (2) "avedre" o "agudre" localisme per lo verb aver.
Retorn
a l'ensenhador de la literatura montpelhieirenca d'òc
Retorn
a l'ensenhador de la literatura dau sègle XIX
Retorn
a l'ensenhador generau