l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhièr
GLOSSARI FRANCES-OCCITAN
segon lo lengadocian parlat e escrich a Montpelhièr
Ce lexique périodiquement enrichi donne un vocabulaire languedocien en usage à Montpellier. Il ne prétend pas faire double emploi avec les excellents dictionnaires existants (Rapin, Laux,
Cantalausa) mais ceux-ci donnent un occitan « général » et il est utile de repartir des données
brutes (vocabulaire des textes montpelliérains du XVIIe au XXe siècle) ce qui permet de
retrouver certaines richesses qui ne figurent dans aucun lexique existant. Tous ces mots (sauf
quelques néologismes banals) ont été employés par des montpelliérains nés avant 1910 (le benjamin, incontournable, étant Max Rouquette qui a beaucoup travaillé à faire de ce sous-dialecte une langue moderne d'une puissance d'expression remarquable). Nous
avons pris comme base de départ les deux petits lexiques de Pierre Azéma et complété avec de
nombreux auteurs tels que Ròcaferrièr (ARF), Langlade, A. Roux, Tortolon, Favre, Guiraldenc,
Sage, Loís e Lidia Xavièr de Ricard, Fornèl, Pierquin de Gembloux, etc ). Ce document
continuera à évoluer. Il permet d’écrire un occitan « général » (« occitan larg ») basé sur le
montpelliérain, sous-dialecte charnière entre Languedoc et Provence. Une langue moderne
puissamment adaptée pour affronter le XXIe siècle. On verra qu'en fouillant dans ces richesses un peu inexplorées on trouve à foison un vocabulaire et des expressions aptes à exprimer des concepts modernes sans aller se calquer sur la langue dominante... Version du 07/11/2006 : 8762 entrées Voir
aussi le Lexic occitan-francés symétrique de celui-ci (7700
mots).
A
à (loc.) = a: j'habite à Montpellier: demòre a Montpelhièr.
à (possession) = de: à qui est-ce: de quau es? C'est à moi: es mieu; c'est à toi: es tieu.
à bout de bras = braça (a la) "D'autres, enfin, d'una lausassa Carrejada, en pes, a la braça, Ne'n cabucèlan lo sant cròs" (Langlade)
à cause de = amòr a (per amòr de)
à demeure = enclaus, -sa
à flots bouillonnants, à gros bouillons. = bolhs (a gròsses)
à foison = que tot ne siágue "n’i a pas que tot ne siágue mès, per i avedre la mièja-dotzena, i es. " (G Therond)
à l’envers. = a rebors (Dezeuze)
à la fin = perfin (d'en) "se cau morir d'en perfin" (ARF)
à l'essai (mariage) = tasta (a la)
à l'évidence = a bèles uòlhs vesents
à l'exception de, à part = relevant "relevant quauques uns"
à même de = dins lo cas de
à n'en plus finir; tant et plus, à en veux-tu en voilà = a ne’n vòls aquí n’as "Au collèga faguèt d’aculhs a ne’n vòls aquí n’as " (G Therond)
à nouveau = tornar (adv) "Tornar son a còta malhada " (Langlade)
à part = relevant "relevant quauques uns"
à part soi = entre el, entre ieu "entre el se marmotiguèt : « Aicí mon revenge qu’arriba.»" (G Therond)
à peine = totescàs, escassament (adv)
à peine, ne serait-ce que = quant se ditz "vòle perdre mon nom se n’i’en demòra quand se ditz una brisa" (G Therond)
à perdre haleine = tant qu'a d'alen "Tot fug tant qu'a d'alen" (Langlade)
à petits pas = d'a passet
à peu près = aperaquí, perquinaquí
à plat = de plan "ò ! iça ! de cantèl, de plan " (Langlade)
à portée = tòca-tòca (Langlade)
à portée de vu, à proximité = vison-visú
à profusion; au gré de mon imagination = èime (a bèl-) "me siái complasegut a bel èime, a rebastir lo castèl (en imaginacion)" (E Teissier)
à reculons = de recuolons
à tel point que = talament que, de tant que, talamai ben que "Talament que s’acampèron totes, e que, los uns après los autres o mai-que-mai totes ensemble, metèron sa pelha a la bugada." (G Therond); "talamai ben que tustère lo flàscol qu’avián agut la marrida idèa de me fisar" (E Teissier)
à toi à moi (ils ou elles se disputent de façon prolongée et la dispute s'envenime) = carcanha-tus, carcanha-ieu (interj) "S'aquò durèsse encara un brieu, – carcanha, tus ! carcanha ieu ! – fo-mé ! d’una paraula a l’autra las causas aurián mau virat. " (G Therond)
à toi, à moi (mouvement de va et vient) = tè tus tè ieu
à tout prix, à toute force = mòrt-e-fòl; mòrt a fòrt
à verse (pleuvoir) = a flac (plòure), a ranc, a ferrats "per repèu ara plòu a flac... "
abaisser (s'), descendre = abroscar "De nívols suspenduts, empilonats, enòrmes, / Dau pus aut de l'airat abróscan dòrs lo sòu "
abandonné, oublié, non fréquenté = desanat, ada
abasourdi, ie = estabosit, -ida "Mès, pr’exemple! se quauqu’un tombava de son naut, se i’aviá’n òme estabosit e desvariat, aquò’s èra ben lo vièlh Constant." (G Therond)"Mès la còlada estabosida, Es aquí muda, estomacada" (Langlade)
abasourdir = estabordir, [astabordir], estabosir
abattoir = sagnador; escorjador, masèl
abbatial, -le = abadenc, enca
abeille = abelha
abîme = calavenc, bauriàs, tomple "jusqu'au fins fons dels tomples de la mar"(Langlade)
abîme (il y a un abîme entre…) = bèla òsca "i a una bèla òsca entre Joan e Monsur Joan" (Prov.)
abîmé, cassé engrunat "Èstre engrunat coma una vièlha semau" (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
abîmer. = ablasigar : accabler, anéantir, abîmer.
ablette = abreta " Estre regde coma una abreta." (Comparason populara clarmontesa)
aboiement = jaupadís
abondamment (pleuvoir) = a ranc
abondamment, à profusion = a boldre
abondance = abonde (s.m.)
abonder, pulluler = rotlar (fig.) "dins aquelas escasenças la fartalha a lo drech de rotlar"
aborder = acostairar "E zo ! afrescadets, alifrats, entrefolits, afolatrits, marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, de catimèlas, l’acostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant d’ela anfin, totes la seguiguèron. " (G Therond)
aborder en commençant une conversation = entemenar
aboyer = japar, paupar "Au diable! bramaire; dequé tròn japas ? " (G Therond)
aboyer = jaupar "Quicòm i a quand lo chin jaupa." (Prov)
abreuver = abeurar "E son cervèl madur, uòi se n'abeura a romple "
abreuvoir = pila (sf), abeurador
abri = abrigat "Als abrigats, dins la caforna"
abri = abric, cobèrt; rescondon (tannière, bauge) : jacina (sf) "E jota lo cobèrt s'es cabit lo bestiau. "; "Devèrs lo rescondon, entre lo feuse-aubre "; "Coma la fèra sauvatgina, Que la chorma, de sa jacina A drevelhat de subre-saut" (Langlade)
abri (mettre à l') = assostar
abribus = soplòg (prononc. "souplòtch")
abricot = aubricòt
abriter = abrigar
abriter (s') dans un coin au soleil en hiver. = encanhardar (s’)
abruti = talòs (sm) "los ancians, qu'apèlan talòsses, manjavan de fruchs, de calòsses, e pasmens vivián pro longtemps sens se planhir d'un mau de dents"(A Guiraud)
absinthe (liqueur) = soïssessa (s f)
absinthe (plt) = aussent
absolument = cap e tot; absoludament; tot escret
absorber; embeure = pompar "per ne pompar las alenadas" (Langlade)
absoudre, guérir de ses fautes = escotir
abysse = tomple "Pasmens dins aquel tomple ont sembla que res muda Se sent que i a quicòm dins aquel res de res " (Langlade)
acariâtre = visprós, -osa; charnègo, -èga "De branca en branca andant, la charnèga monina A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina"(Langlade)
accablé = amatat "E lo lusèrp, per sòu, clena amatat"
accabler = encargar; (anéantir, abîmer) ablasigar
accabler de caresses = catelar
accabler de malheurs = tombar coma la misèra sus los paures "Tombar coma la misèra sus los paures"
accabler, charger d'un fardeau = embanastar “embanastar de sotisas” = agonir d'injures
accabler, rompre = escrancar
accalmie = sema (sf) (Langlade)
accès (de fièvre ou de maladie) = ratigàs
accès de colère (de quelqu'un ou tu tempsd) = maliciada "Çai vai venir las maliciadas ai ! " (Langlade)
accessible = adusadís, -issa
accessoires élégants = atifet
accident = accident, auvari
accidenté, scabreux = entrepachós
accolade = braçada "Se dònan la braçada e jot chaca parpèla Una larma de jòia espira tot d'un temps". (Langlade)
accompagner dans une action, suivre = téner pè "– Aquò t’arregarda ; ieu totjorn ié tòrne ; e tus, Niqueta ? – Fai tirar, te tendrai pè, vai !" (G Therond); "poirà pas téner pè"; ou "ié tendrà pas pè"= il ne pourra pas suivre
accomplir = complir "a dètz-e-uòch ans complits"; "mai remarcanta encara es l'accion miegjornala que complís a-m-aquela epòca" (Azéma)
accord = acòrdi "Avián fach acòrdi de pas se quitar, ni per òrre, ni per bèl." (Montel)
accorder (s') = s'endevenir
accorder (s') = endevenir (s') "A chaca esfòrç, tant s'endevenon, Que dins pauc, la rusta rocassa, Es gandida just a la plaça" (Langlade)
accoster (bateau) = arrambar
accoster, approcher = acostairar "E zo ! afrescadets, alifrats, entrefolits, afolatrits, marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, de catimèlas, l’acostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant d’ela anfin, totes la seguiguèron. " (G Therond)
accouchée = jasent (s.f.); ajaguda
accouder = acoidar
accoudoir = coidièira
accouplement = acoblament; bica (sf)
accoupler, ranger par paires = apariar
accourir = acorsar (s') "s'acorsan per venir veire"
accoutrement = abilhatge, acotratge
accoutumée (à l') = costumada (a la )
accroc = bucada (sf)
accrocher à (s') = se crocar amb
accrocher ses griffes = agriponar
accrocher, planter ses griffes = agriponar "Sus los pins, sus los ifs a lòga d'aucelina Las ratapenadassa' agriponan sos cròcs "
accroître = créisser "son jaiet ne creissiá la beutat" (F. d'Olivet)
accroupi, ie = acrochonit, -ida
accroupir = acrochonir
accroupir (s') = agremolir (s’)
accueil (mauvais) = mala cara "t'a ben recebut? - nò, m'a fach mala cara"
acculer = aconfinhar
acerbe = vispre, -a (adj)
achalandé = acabalat, -ada
acharné = acarnassit, -ida (adj) "E la lucha contunha, ardenta, acarnassida "
acharnement = fòga, vòlha, capuditge
acheminer = acarrairar "Milòta s’acarrairèt devèrs Sant-Martin, gròs vilatjàs a tres oras de las Matèlas." (G. Thérond)
acheter = crompar ; acrompar (à Sète) "Lo crompar ensenha a vendre." (Prov)
acheter à vil prix = racanejar
achèvement, fin, terminus = finicion "Un aiçai, un enlai la finicion se sarra" (Langlade)
achoppement (pierre d') = acipador
achopper, heurter, rencontrer, attraper = acipar
acoquiner (s') avec = virar gamata "A virat gamata"
acrobate = acrobat
acropole, partie haute, quartier haut, = ennaut "d’aquel camin partisson, per montar drech vèrs l’ennaut dau vilatge, quatre o cinc carrièiretas. "(G Therond)
acteur = actor
actif, plein de vie = avivat, ada
action = accion
activer = empusar
acueillir gracieusement = graciosar
acuminer (s') = faire son cap "Faire son cap coma los floroncs."
additionner = addicionar
adénopathie syphilitique = buba veirolosa
adipeux = codenós
Adissan (vill.) = Adissan
adjectif = adjectiu
admirer = remirar, admirar
adoucir = maisar "per maisar lo sorelh brausent" (Langlada)
adoucir le caractère de qq.un ou d'un animal = amansir
adoucir les angles = amoçar los caires "Mès dau temps que los esculptaires Bomban per amoçar los caires"
adresse = adreça
adresse, habileté = adrechesa; biais, biaissadura
adroit = biaissut
adulateur = manèfle
adulation = salamalècs, salamècs
advenir, parvenir = avenir " i avendrà se res la tanca "
adverbe = advèrbi
adversité = auvari "avèm tengut tèsta a l'auvari" (Azemà)
aérien = airal, ala (adj) "dins son airala escorrida Escampilha detràs beluga', ulhauç, dardalhs"
aérien, ne = airal, -ala
aéroport = aeropòrt
afaisser (s') = s'achorrar "Vos sètz achorrats, escrancats jot lo fais"
affaiblir = aflaquir
affairé = afairat "Èstre afairat coma un ase per vendémias." (Comparason populara clarmontesa)
affairé, surmené, au travail = fatiga (en) "Èstre en fatiga coma un cordonièr qu’a pas qu’una fòrma"
affairer (s') = afarelar (s')
affairer au travail = abrivar "Au trabalh que non s'abriva es de carronha tota viva. "(prov)
affaires (vêtements, nippes; objets divers de peu de valeur) = toalhas (f pl); pelhum (sm)
affaires en désordre, habits qui trainent = rebaladisses (m pl) "laissa totes sos rebaladisses au mitan"
affairiste = barataire, fasendièr, corratièr los corratièrs sens vergonha que lo vendrián a l'estrange per una costèla
affaisser = avalancar
affamé = gromandon
affectueux, amical = amistós
affectueux, caressant = manhagós
affiche, enseigne = mirondèla
affiliation = afilhament
affiner = vermar; ( transformer, métamorphoser) tremudar "a vermat sa talha qu'ara sembla una abelha"; "Son còrps demenuís, sa cara se tremuda"(Langlade)
affiquet = belòria
affirmation, assertion, propos = dicha "Per pas faire mentir ma dicha" (Langlade)
affirmer = afermir; assolidar; afortir "pòde ben afortir que i’a pas un recanton que conogue pas" (E Teissier); "Escampats en tant d’escasenças ont se pòdon afortir, sens demesir l’idèa que nos fasèm, cadun, de nautres" (Max Roqueta)
affirmer une chose peu croyable = crocar una "per lo còp ne'n crocatz una qu'embé ieu farà pas fortuna" (A Guiraud)
affliction = marriment, tristum "consomidas de fèu, d'aïcion, de tristum, se damoçaràn coma un lum" (Dezeuze)
affliger = afligir, venir en dòu, desconsolar "aquò me ven en dòu"
affluence de gens = fòga de mond(e) "aquel jorn, i aviá pas tròp granda fòga de monde" (G Therond)
affolant = escalugant "sos uòlhs miralhs escalugants" (Langlade)
affolé par la passion amoureuse = afolatrit, -ida "E zo ! afolatrits, totes la seguiguèron. " (G Therond)
affolé, égaré = degarat, -ada
affoler = afolesir
affouiller, fouiller, percer, fureter, tourmenter = tafurar "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacèla, borja, enaiga lo baissau" (Langlade)
affréter = afretar
affriander = agromandir
affront = escòrna
affut = esperenc
affûté = afustat, aponchelat
Afghanistan = Afganistan
Afrique du Sud = Africa dau Sud
agacement des dents, mal aux dents = enteriga (sf)
agacer = atissar
Agde = Agde
âge = atge, edat "je suis dans mes 82 ans = mange dins mos quatre vint dos" (A. Guiraud)
âge (de tout) = de tot creis
agence matrimoniale = agéncia matrimoniala
agencer = enzengar, engimbrar
agenouiller = apautar "Los que son ras d'ela s'apautan"
aggraver, alourdir = apodessar "apodessant lo temps malaut"
aggression, violence, guerre = agairatge
agile, sautillant = afolatrit, -ida
agir = andar "t'ai vist andar" = "je t'ai vu à l'œuvre"
agir (s') = agir (s') "s'agís mai que segur d’un trabalh de desfensa que quauques òmes podián aparar aisidament." (E Teissier)
agissement = agissença (sf)
agitation = varalh, baralh "tota la vida es en baralh"
agitation (être dans l') = varalh (èstre en) (Langlade)
agitation bruyante = trin "jamai ai ausit tan de trin/ de rambalh"
agitation, exaltation = escaufèstre "L’escaufèstre s'amaisant lèu, la mocion seguèt adoptada"
agiter = brandir "que chaca gran brandit, chaca atòma auborada, es un monde vivent, emb fòga estrempassada" (Langlade)
agiter (commencer à s') = entantinar "l'onda que s'entantina"
agiter (s') = tarabastejar, arpatejar
agiter les jambes = penecar
agiter les mains, les pieds,ou les pattes (pr.), muser, lambiner (fig.) = arpatejar
agiter par la houle, tournoyer = ondejar "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacèla, borja, enaiga lo baissau" (Langlade)
agiter ses courants = tiranejar "e la mar totjorn tiraneja" (Langlade)
agiter, tourmenter = carcavelar
agneau = anhèl "soi coma las tèstas d'anhèl, rise de mon malur" (Azemà)
Agonès = Agonés Anaz-vos'n en Agonés pan e peras i trobaretz; lo matin peras e vin; lo dinnar peras e pan; lo subrejorn peras totjorn; lo sèra totjorn peras. "(prov)
agréable = agradiu, galant -ta (adj)
agréer = agradar
agrément, fait de faire plaisir = agradatge
agression = agairatge
agripper = arrapar
agripper, accrocher, planter ses griffes = agriponar "Sus los pins, sus los ifs a lòga d'aucelina Las ratapenadassa' agriponan sos cròcs "
aguets (aux) = guèita (a la)/a la gaita "Maucròc es a la guèita, l'èr marrit" (Dezeuze)
aguêts (être aux) = tenir d'a ment
aguicher, faire de l'œil = guinhejar
aguicheur, -euse = crocarèu, -èla "s'es vestida d'un biais crocarèu"; "a l'uòlh crocarèu"
ah, ça par exemple ! = chabal!, chavalet!
aide = ajuda
aide toi, le ciel t'aidera = aquel que se muda Dieu l'ajuda
aide-berger = mendilh
aider = ajudar "En davalant Totes los sants ajudan." (Prov)
aide-soignant = pessaud, -da; gardamalaut; ajudasuènhs
aigle = agla (sf) "l’Agla tedesca, mostrosament gratificada d’un parelh de tèstas coma s’un bec i bastava pas per escarnir tot a son entorn"
aigre-doux (mots) = pichòtas rasons "Un jorn, per pati-pata pas res, aguèron quauques pichòtas rasons"
aigrir = agrir "siás un consolador per l'arma que s'agrís" (Dezeuze)
aiguille = agulha
aiguillon = ponchon (de bête venimeuse) fisson "Cauca que caucaràs l'ega s'escarrabilha ..sens que siágue besonh dau ponchon, de la bilha "
aiguillonner = pónher, forsolejar "Aitant que ponhetz la bèstia, aitant camina. "(prov)
aiguisé; taillé en pièces. = capusat
aiguiser = agusar
ail = alhet "Alhet e pan, repais de païsan, alhet e carn, repais de richard. "(prov)
aile = ala
ailé, ée = alut, uda
aileron = aleta (sf)
ailes du moulin = velas dau molin
ailleurs = enquicòm mai "la diva creatura esta per ara enquicòm mai" (Langlade)
aimable = aimable, alendrit, afrescadet, -eta (adj)
aimant = asimant
aime bien chatie bien (qui) = "Lo bon Dieus nos aima e nos ten de cort." (Prov) "Lo bon Dieus nos aima e nos ten de cort." (Prov)
aimer = aimar; afeccionar
aine = rasic de cuòissa; creisses (m pl) "aquò m'a enflambairat los creisses"
ainsi = antau, coma aiçò
ainsi donc = aladonc "Aladonc, lo ròc dau Puòg de Sant-Lop, que se quilha a quatre lègas e mièja a vòl d’aucèl au nòrd de Montpelhièr, s’acaba tombant sus Sant-Matieu-de-Trevièrs pèr una rancareda escalabrosa de 294 mètres d’auçada. " (E Teissier)
ainsi que = antau que "Dau caire dau nòrd, antau que vos ai dich totara, es d'a fons un barri de ròc de cinquanta mètres d’auçada per lo mens" (E Teissier)
air = aire
air (prendre l'), respirer, exhaler, suinter = espirar "tot espira en el fòrça, e coratge e ferum" (Langlade)
air glacial = sisampa, silampa
aire de battage du blé = airau "E los ans, meses, jorns, celestiala polsilha s'auboran de l'airau e fusan per alin dins lo sorne infinit"
airs, éther = airat "dau pus aut de l'airat, los nívols…"
aisance = aisiment (sm), aisidença (sf)
aise = aise (sm); "à son aise, tranquillement", a son aiseta "soi a mon aise", "ne tornarem parlar a nòstra aiseta"
aisé, -e = (facile) aisit, -ida; (riche) monedat, -ada
aisément = aisidament "s'agís mai que segur d’un trabalh de desfensa que quauques òmes podián aparar aisidament." (E Teissier)
aisselle = aissèla; trauc de l'aissèla
ajouter du liquide à une barrique pour compenser l’évaporation. = olhar (= ulhar)
ajouter, grouper = ajónher "En s'ajonhent, fèrme, detràs"; "sus l'auta montanha tabla de ne i ajónhe'una autra e benlèu mai " (Langlade)
ajouter, joindre, juxtaposer = apondre/apónher "la Federacion Latina que vai lèu-lèu apondre en un mème pòble, libre e frairal, totes los pòbles.." (LX de Ricard)
ajusté, ée, parée = arquetat, ada (adj.)
ajuster, agencer = enzengar
Albanie = Albania
album = rejoncha, cartable, pòrtafuòlhas
alcool doux = riquiquí “un veiron de riquiquí” : un petit verre d’alcool léger (Max Roqueta)
alerte (adj), ingambe = engambi (adj. invar.) "sola, la mar totjorn engambi" (Langlade)
alerte (sf) = alèrta
alerte, enjoué = esperdigalhat, -ada; beluguet, -eta, lèri, -ia, amarvit, -ida
Algérie = Argeria
algue = alga
algue marine = augon
aligné à la file, en file indienne = rengueta (en) "En rengueta tot cort jot son regard magic, dau pus fòrt au pus flac, pas un que fonhe o flaque" (Langlade)
aligné, -ée = atieirat, -ada; renjat (-ada) au cordelet "Dolmèns et menirs atieirats" (Langlade); "totes renjats au cordelet coma los grans d'un chapelet" (A Guiraud)
alignement d'objets = tièira "Una de mai sus la grand tièira " (Langlade)
aligner = apinhalar "apinhalem las botelhas sus lo banc" (Dezeuze)
aliment = aliment
aliments, victuailles = vitalha (s. m.) "portatz vòstra vitalha"; “tan vitalha que revenda” = tant aliments que boissons (Dezeuze)
allaiter = atessar
alléchant = afriscaire, alecarèl "de fruchas afriscairas"
alléché, -e = alifrat, -ada "E zo ! afrescadets, alifrats, totes la seguiguèron. " (G Therond)
allée = lèia (gall,)
allégé = aleugieirit
alléger = aleugieirir (pron. alaugeirî) "Dins lo mes d’abriu, t’aleugieires pas d’un fiu. " (Prov)
allégresse = alegria
Allemagne = Alemanha
aller = anar "Ont anaràs fai coma veiràs" (Prov)
aller et venir, rôder = trevar
aller retour = vai e ven "Dins mièja-ora se fai lo vai-e-ven. " (G Therond)
aller simple pour l'au-delà = passapòrt per Tèstaseca
allergie = allergia
allergique = allergic, -ica
allez! vas-y!, allons-y!; ne t'inquiète pas! Laisse faire! = fai tirar! – Aquò t’arregarda ; ieu totjorn ié tòrne ; e tus, Niqueta ? – Fai tirar, te tendrai pè, vai ! (G Therond)
allez, vite = issa! "issa, gusàs, defòra, issa"
alliance = aligança "Aligança per lo ben jamai portèt cap de ben. "(prov)
allonger (s') = aludar (s')
allons = an! anem; bòta! (plur.botatz!); bòta vai "An! se pensèt, Catarina partirà lèu de 1’ostau." (G Therond); "el, reçachut a son examen? Bòta vai…"; "Ò ! botatz, ma maire, aurai ben lo temps d’acabar totara." (G Therond)
allumer = alucar , abrandar, embrandar, atubar, sosbrasar, abrar "Jòia ! lo flambèu es abrat";"Blanquejant coma lo lumet Qu'en amont abra la luseta" (Langlade)
allumer, draguer, flirter = fandalhar "filha gaia que se miralha e que fandalha un amiguet " (Chauvet)
allumette = broqueta
allure, dégaine = biais, faiçon "aqueles d'aquí an marrit biais"
alors = alòr (gall à rempl. par "alara", litt.); adonc (Anc.)
alors que = luòga que
alourdir, aggraver = apodessar "apodessant lo temps malaut"
alphabet = alfabet
alpilles, contreforts montagneux = aupilha (sf) "Dins l'auba lo quatren dòrs l'aupilha s'aubora Tot coronat de nèrta e de rams e de flors"
altéré, ayant soif = sedejant
altier, -ère (adj) = enarquilhat, -ada (adj)
amadou = esca "es sec coma d'esca"
amadouer = atitolar
amaigri, ie (adj) = descodenat, -ada
amande = amètla (amande à coque mince: amètla de dama) "Aver d’uòlhs fenduts coma d’amètlas de dama " (Comparason populara clarmontesa)
amant, amoureux, prétendant = calinhaire
amarrer une barque = amarrar, arrambar "la barca es arrambada"
amaryllis = bragalon
amas = molon; (de pierres) clapàs, aclapassa (sf) "un estèrle et naut planàs Onte se vei a bèles ròdols, D'aclapassas de ròcs, de còdols " (Langlade)
amas de ronces = brossàs
amasser = acampar
ambage, atermoiement = alleloià
ambré = ambrenc
ambulance = ambulància
âme = arma, anma, armeta
âme chevillée au corps (avoir l') = "aver nòu vidas coma los cats." (Comparason populara clarmontesa)
améliorer = melhorar
amende (à Sète) = multa
amenuiser (s') = mainar "l'autra mitat plan plan maina e puòi se damorça jota l'esquich frejàs e lo bof de la mòrt. " (Langlade)
amer = amargant "Que beu amargant Pòt pas escopir doç." (Prov)
amertume = amarum
ameuter = atropelar
ami = amic "A l'amic, lo segren, o lo regrèt. "(prov)
ami (e) - petit (=amoureux-euse) = calinhaire, -ra; fringaire - ra
ami cher = ben vesiat "Gramecís ! ben vesiats, de vòstra aimabla prèissa" (Langlade)
amical, affectueux = amistós
amincir, devenir svelte = aprimar
amis (se faire des) = amigar
amis de nos amis sont nos amis (les) = "Qu’aima Martin Aima son chin." (Prov)
ammoncellement désordonné et hétéroclite = basacle "de gibièr mòrt quante basacle" (Vivarès)
ammoncellement, monceau = amontèl "d'amontèls de nèu"
amnésique = desmemoriat
amonceler, entasser = empilonar "las auças que la mar a'mpilonat (Langlade)
amorcer, initier = imprincipar "vei pas lo virador istoric imprincipat per la Monarquia"
amour = amor; (inclination) aimacion (sf) "L’amor es una perdicion" (G Therond)
amour (faire l') = amorejar, calinhar
amour l'après-midi (faire l') = faire pegueta
amouracher (s') = s'engaugilhar (+ de) "s'èra engaugilhada de son professor de matematicas"
amoureux (rendre) = enamorar
amoureux qui se caressent = fretadors
amoureux, prétendant, amant = calinhaire
ampoule = ampola
ampoule (peau) ; bulle = bofiòla
ampoules aux mains ou aux pieds = bofigas "aquel trabalh m'a fach arrapar de bofigas"
amusement, jeu (Sète), jouet d'enfant = amusatge "enlevèt los amusatges qu’aviá portat la serviciala e, au grand estabosiment de Nadau, n'i’en metèt a la plaça de fòrça pus bèus" (G Therond)
amygdale = galha
an = an
anchois = anchòia (sf) "fretar (quichar) l’anchòia” = écraser l’anchois (déjeuner).
ancre = ancora
Andorre = Andòrra
andouille, abruti = beligàs
androgyne = femnasson
âne = ase, borro
âne non castré. Superlatif pour âne = bardòt
anéantir = aneientir, (fig: épuiser) ablasigar
anéantir (s') = s'anequelir
ânerie = sòtbogritge (sm)
ânesse = sauma
ange = ànjol, (pron. "ànjou"); àngel (prononc. "ange")
angelot = anjonèl "Adonc tota l'animaudalha, A travèrs camps, corrís, s'estralha";"espaordissiá l'animaudalha"; "Dins aquela espandida es aquí que s'atròban E varalhan sans fin d'immortals anjonèls."
angle de maison, coin, recoin = caire
angoisser = tripas nosadas (aver las)
Angola = Angòla
Anguilla = Anguilla
Aniane = Anhana, Nhana
animal = animau (gros animal: animaudàs)
anneau = anèl; anèla "una anèla a ajustar a la cadena d’istòria ben entanchada pèr nòstres davancièrs" (E Teissier)
année (de l') = annadenc
anniversaire = aniversari
annoncer une heureuse nouvelle = astrugar
annuel = annau, -ala
annulation = aboliment (sm)
ânon = asenet, asenon
anormal = anormenc, -enca
anse de comporte cornalièira "Aver un nas coma una cornalièira " (Comparason populara clarmontesa)
Antarctique = Antartida
antérieurement à = de dabans "Lo sabètz de dabans ieu."(G Therond)
anthologie = rejoncha
Antigua et Barbuda = Antigua e Barbuda
Antilles Néerlandaises = Antilhas Païsbassòlas
antiquités = anticalhas
antre = jaça "A la tèrra se'n pren per acipar la jaça Dau Cifèr, creator, lo rei dels elements " (Langlade)
anus = trauc dau tafanari, trauc dau cuol, trofilhon, borro, ulhet de detràs
anxieusement = en àncias "davant totes los chins qu’esperavan en àncias, lo dògo escullèt lo mau-avengut de sa mission".
apaiser = apasimar; (calmer, adoucir) amaisar "la mar amaisada e somesa"(Langlade)
apaiser (s'), s'adoucir = mansir, amansir "mansiràn las bèstias e las gents"
apathie = apatia, canha
apercevoir de (s') = se mainar de "me maine qu'ai oblidat de te respòndre"
apercevoir; découvrir = desvistar, devistar
aphte = mau blanc, bresegas (fpl)
apiculteur = abelhaire
aplatir (s') = s'agremolir "los esclaus agremolits davant Cesar"
aplatir, écraser = espofir, esclafar, espotir "anèt s'espofir sus una pèira" (cònte de Joan de l'Ors)
aplomb (prendre son), demeurer en équilibre = aplombar (v.r.) "Diriatz au premièr còp que tòmba Mai pauc-a-pauc mòla et s'aplomba" (Langlade)
apogée = cintra "lo sorelh de sa cintra a pres la davalada";"Lo sorelh de sa cintra acaba l'enregada" (Langlade)
apostasier = descrestianar
apparaître, poindre au loin = ponchejar "lo cap de divessa (de la fada) poncheja sus la Serrana" (Langlade)
appareil = aparelh
appareiller (une barque) = abarquilhar
apparemment = sai que
apparence = semblança, mina (sf) "A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina Tal que gala, pinhon, dàtol amar e tot clòsc. "(Langlade)
apparition = apariment, espelison, espelida
apparition des étoiles = estelament (Lydia X de R)
appartement = apartament
appartenir = aparténer
appeau = cimbèl, piulèl
appel, convocation, réveil = sonada; rampèl "A son rampèl avián respondut" (Azemà)
appeler = sonar
appeller (s') = apelar (s'), se dire "A ieu me dison Filibèrt Duranc"
appétissant = friand, gostós "quauque filha frianda" (Dezeuze)
appétit = gana (sf) "èra pro en gana"; "aquò lo met en gana"; "il a bon appétit"="a bòn gargatet";elle a un appétit d'oiseau : "a una panolheta (litt. petit estomac) de cardonilha" (Dezeuze)
appliqué, assidu = afeccionat, -ada
appliquer (s') = afinchar (s')
appliquer un remède = empegar un remèdi "I ai empegat lo remèdi, pas mai." (G Therond)
appointer = aponchar, aponchelar "Aponchar de joncs amb una maça.
apprendre; apprendre à connaître = aprene "Anem ! daut ! daut ! escala ! apren ton vesinat"
apprentis = aprendrís "siái ton umil aprendrís per la sabentariá" (dezeuze)
apprêter, préparer = alestir
apprêts = preparatís "Mès en vesent aquel preparatís La paura tota vergonhosa, D'una veleta roginosa, Cobrís sa fàcia, e, plorant, passa lis" (Langlade)
apprivoiser = aprivadar "Una serpnassa aprivadada Se mòu au torn de son copet."
apprivoiser, attraper avec des graines = agranar "quau trobarà l'estèc d'agranar quel bestiari?"
approbation = aprobacion
approcher = se sarrar (mieux que "aprochar") "Un aiçai, un enlai la finicion se sarra";"plan plan l'escuretat se sarra" (Langlade)
approcher, chercher à aborder = acostairar
approfondir = aprigondir, prepondar
approfondir = prepondar "as subrat dau passat l'espectaclós basacle "en prepondant lo raive e deschifrant l'escrich" (Langlade)
approvisionner = aprovesir "cau s'aprovesir de fartalha"
approximativement = aperaquí, perquinaquí
appuyer = apugar; (occ. norm. apiejar, apevar); apausar, apielar "sus una man sa tèsta s'apausava" (F. d'Olivet); "E coma a Venécia per lo Lion apielat a la Bibla sus sa colona" (Max Roqueta)
âpre, rude, dur, anguleux, caillouteux = vispre, -a (adj); aspre, -a
après-midi = vèspre; après-dinnada
après-midi, soirée = vesprada "saique, dins una vesprada o fariás ben !" (E Teissier)
âpreté = aspresa
aprivoisement = aprivadament
aprivoiser = aprivadar
aquarium = aquari
aqueux = aigalós, aigassós
arabe = maurin, ina (adj.): des maures ou sarrazins (arabes) : tèrra maurina (ARF)
Arabie Séoudite = Arabia Saudita
araignée = aranha, estriganha "sas lòngas arpas d'estriganha"(Langlade)
araignée, cable à crochets qu’on plonge dans les puits = cèrca-potz "Èstre gelat coma un cèrca-potz " (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
arbalète. = balèstra (sf)
Arboras = Arboràs
arborescente (fougère ) = feuse-aubre ("feujaubre") "Devèrs lo rescondon, entre lo feuse-aubre (Langlade)
arbouse = arboç, ces (sm)
arbre = aubre
arbre creux = arbre baumat
arbre de macchabée = aubre de macabèu "L'aubre de macabèu alanda Sa brancadura linja et canda "
arbre planté sur une rive = ribeiròu "L'enfla-mòla … envèrsa ribeiròu" (renverse les arbres de la rive) (Langlade)
arbres (m pl) = aubram (sm) "l'ombra desparaulada dau vertuós aubram"
arbuste ou arbre rabougri. = rabugàs (s.m.)
arc = arquet "mèfi a l'arquet dels arquièrs"
arc en ciel = arquet; arc de Seda
arcade = arcèu "los uòch arcèus dau monument…"
arc-boutant = ancola (sf)
archer = arquièr
archipel = isclatge
ardent = arderós, afogat
ardeur = ardelor, ardença, presor (sf), fòga "una presor requista que lo manten galhard"; "que chaca gran brandit, chaca atòma auborada, es un monde vivent, emb fòga estrempassada" (Langlade)
ardeur, énergie, poussée, élan = butèia “plen de butèia” = plein d’ardeur.
aréole du sein = roseta
arête = areta "Emb de còdols coma la tèsta, bacèlan bocinhòla, areta"
arêtes de poisson = espinhas
Argelliers = Argelièrs "Argelièrs es la patria de l'escrivan Max Roqueta"
argent = argent, pecunha, tamilha "ai pas gaire de pecunha"; "Aver d’argent coma un chin de nièiras." (Comparason populara)
argenter, colorer d'argent = argentar "la mar argenta de sa gruma las sablas d'aur" (Dezeuze)
Argentine = Argentina
argonaute (mollusque) = pofrièr
arithmétique = aritmetica
Arménie = Armenia
armoire = armari (pron. "armàzi")
armoise (plt) = artemisa (sf)
arnaque = baratariá
arracher = desrabar; destrenar "Las ruscas tòrças se destrènan "(Langlade)
arracher (un arbre) = arrancar "E dau brancum que n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca, estraça, Entendes pas los espets, lo çaganh"
arracher à son sommeil, à son rêve = se pallevar de sa sòm, de son pantais "de mon pantais me pallevère" (A. Roux)
arracher les ongles = desarpionar "embé mas doas manetas sarradas, me desarpionave sans podre las pallevar" (E Teissier)
arrangement = acordament (sm)
arranger = renjar, enzengar, adobar, engimbrar "avián paur mas a la fin tot s'adobèt"
arranger = entolhar "veiràs qu'es pas mau-aisit d'entolhar los affaires un pauc coma se deu" (G Therond)
arranger, réparer = adobar
arréner = arrenar
arrêt = restança (sf), pausa
arrêt de bus ou de tram = davalador
arrête toi là = tanca t'aquí "Tanca t'aquí ! minhòta : es l'estela polèra La que de son regard fissòna nòstra tèrra " (Langlade)
arrêter = arrestar; tancar "Volètz arrestar un fòl? Cargatz-ié una femna al còl. " (Prov); "La dança autanlèu es tancada"(Langlade)
arrêter (s') = aplantar (s')
arrêter de = quitar de
arrière pays, horizon des collines = terral; ennaut "Matin clar, terral escur, de plòja au segur." ; "Tarral de nuòch passa pas lo puòg." (Prov)
arrimer = socar "soca lo ben"
arrivant sur (en) = en tombant "Aladonc, lo ròc dau Puòg de Sant-Lop, que se quilha a quatre lègas e mièja a vòl d’aucèl au nòrd de Montpelhièr, s’acaba tombant sus Sant-Matieu-de-Trevièrs pèr una rancareda escalabrosa de 294 mètres d’auçada. " (E Teissier)
arrivé (être) = èstre agandit "Son agandits au còp pròche de la piucèla "
arrivée = arribada; aventada (s.f.) "Degús sap pas son arribada, Coma ne'n sòrt, coma es intrada"
arriver = arribar
arriver à = gandir a (v. r.) "Es gandida just a la plaça Ont van l'adrechar d'ara-estant";"Devèrs ençai d'ont es d'un virar d'uòlh gandida " (Langlade)
arriver après la bataille = Expr: "après la mòrt, lo mètge"
arrondi = redonenc (lourd, obèse) grevàs, -assa "De luònh la fòrma redonenca " (Langlade)
arrondir = rondelar
arrondir les angles = amoçar los caires "Mès dau temps que los esculptaires Bomban per amoçar los caires"
arroser = asaigar, banhar
artichaut = archichau (gall.) (= carchòfle)
article = article
articulation = desnosador (sm); onça "me sentisse als desnosadors que dançariái pas la borrèia" (A Guiraud); "D'onças, de mans, escroquichadas "(Langlade)
articulation des doigts = nosèl
artisan = mestieirau
Aruba = Aroba
ascenseur = ascensor
aspect primitif, brut, "caractères primitifs" = prima forma "Es lo sol atanben que de la bèstia ruda, Quita la prima fòrma a bèles pauquetons " (Langlade)
asperge = espàrgol (pron. "éspârgou")
aspirer = pompar "Que tèrra e mar a plen peitral, Pompan sas brausentas rajadas, " (Langlade)
assaisonnement = adobum, saborada
assaisonnement épicé = saussa de lop "A carn de chin saussa de lop."(prov)
assaisonner = garnir, saborar, assaborar
Assas = Arsàs "Lo chivalièr d'Arsàs sauvèt en sacrificant sa vida lo regiment d'Auvèrnha e ié levèron una estatua"
assassinat. = assassin (sm)
assemblage = mescladís
asseoir (s') = assetar (s'), sèire (se)
assertion, propos, affirmation = dicha "Per pas faire mentir ma dicha" (Langlade)
asservi , e = irredimat, ada
asservi, non libéré = irredimat, -ada "la Romania alòr irredimada" (Azéma)
assez = pro
assez (en avoir), en avoir son saoûl = n'aver un sadol "Après tres jorns avèm un sadol de la femna, de l’ostau e de la plòja"(prov)
assidu, zélé, appliqué = afeccionat, -ada
assiette = escudèla
assis -ise = d'asseton; d'assetons "Jot lo blòt corron s'arc-botar Quau dau suc, d'esquina, d'espatla Quau d'asseton" (Langlade)
assise rocheuse, roche en place = enrocada "l'enrocada dels sèrres" (Langlade)
assoiffer, exciter la soif = assedar
assombrir = assornir; ensornir; ennivolir "qu’una fèsta de poësia demòre ensornida per lo regrèt " (Azemà)
assommer = assucar, amaçolar "Amai n'arriba, de cacilha: ... Mastodontes amaçolats. " (Langlade)
assortie (tenue) = de seguida "aquela gonèla e aquel jonhe van ben de seguida"
assouplir = remolir, amorosir "onchar lo cuòr per lo remolir"
assourdir = ensordar "de quiladas qu'ensórdon " (Langlade)
assourdissant = ensordaire, a "Tot d'un còp, de totes los caires, Esclafís de crits ensordaires""Sordís de bronzins ensordaires " (Langlade)
assujétir = ajoatar
assurer = segurar, assegurar; assolidar "sèm assolidats de pas s'enganar"
astérisque = esteleta
astéroïde = estelonèl
asthmatique, malade respiratoire = paumonista, polsiu
asticoter = capinhar
astre = astre
astronaute = astronauta Aimar e èstre aït, esperar e non venir, èstre au lièch e non dormir, son tres causas que fan morir(prov)
astronomie = astronomia
astucieux, -euse (adj) = lutrat, -ada; finòcho, -cha
aténuer = ateunir
atermoiement = alleloià
atester = caucionar
athlète = malhòu
atmosphère = atmosfèra
atour = belòria
atout au jeu de cartes = briscan
attabler = ataular
attaché à sa mère; attacher comme à sa mère. = amairit, -ida (adj) "aqueles vedèls son encara amairits"; “amairir una bèstia” = s’attacher une bête.
attacher = estacar; (attacher serré) :acotar; très serré : bilhar; (attacher parfaitement) : bilhar au perfèct
attaquer = levar la batèsta
attarder (ne pas s'… qq part) = pas ié far de lòngas fangas "la benurança, quand, per asard, passa en-quicòm aicí-de-bas, ié fai pas de lòngas fangas! .. " (G Thérond)
atteindre = agandir "avèm agandit Casavièlha", "Quand agandiguèrem a Ceta,/ La fola, lòng de la banqueta/ S’amolonèt en galariá" (Vivarés)
atteindre la cime, toucher les sommets = cimelar lo truc "a vautres bèus amics a cimelar lo truc. " (Langlade)
atteindre, comprendre = encapar "pòt pas l'encapar", il ne peut pas la sentir
attelage = atalatge
attendant (en) = entrement "Escandalha entrement lo neant e l'abisme ";"Entrement qu'aiçamont vengue trevar vòstra anma Anatz dire pertot çò que uòi avètz vist " (Langlade)
attendre = esperar; s'esperar "esperèt pas gaire mai d’una mièja-orada "; "– Mès me cau ben’sperar la femna ?.."; ""Terré ! esperar que sortigan!" ".(G Therond); "espèra te un pauc": attends un peu (ton menaçant); "Lo que sap esperar finís per tot saupre" (Max Roqueta);
attente = espèra
attentif = atencionat, -ada
attention = gara a "gara au que sap pas legir dins lo grand libre d'òr, sus la tèsta recaça Tot lo gran escondut " (Langlade)
attention (interj.) = avisa; mèfi; gara "gara lo brutau", attention c'est un violent
atterré, -ée = estomacat, -ada "Mès la còlada estabosida, Es aquí muda, estomacada" (Langlade)
atterrir = aterrir
attiédir = tebesir, atebesir "lo gèl tebesís sa fredura" (F d'Olivet); "laissèt sa bièrra atebesida"
attifé = acaçat, -ada; (de rubans) enribanat "los chins s’endevenguèron cap a cap emb’una chinòta, escarrabilhada que-tot-plen, acaçada coma una nòvia, polida coma un sòu, l’uòlh viu, nas retorcit" (G Therond); "Èstre enribanat coma un cap de jovent." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
attifer, atourner, décorer = empimparrar
attirant, -ta = atrasent, -ta
attirer le regard = panternar los uòlhs ""fasiá panternar los vièlhs uòlhs atendrits de son papeta"
attiser = empusar, afogar, borjonar "empusa lo fuòc"
attiser le feu en soufflant = bufar lo fuòc
attouchement = paupament, tastament
attraction = atiradís (sm)
attraper = agantar, arrapar, crocar, gafar
attraper avec des griffes = encramponar (Despuech-Sage)
attraper une maladie = acaçar (una malautiá) "Nanon acacèt un marrit raumàs" (G Therond)
attraper une maladie vénérienne = empegar
attroupement, horde, assemblée = codrilhada " la codrilhada que çai ven dau mistèri e fug dins lo tremont";"Puòi la codrilhada esmoguda Dins las aforèsts s'avalís. " (Langlade)
attrouper = atropelar "los vesiá s’atropelar coma d’estornèls" (Favre)
au delà = endelai "l'endeçai, l'endelai son dau Filh, lo Cifèr. " (Langlade)
au delà de = tras " tras la montilha";"Tras el lo belugat la polsa congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mòu, rondèla a boldre, au drech o dau galís. ";"Tras l'abisme, lo luòc d'eternala alegressa apromés au crestian que morís sans pecats" (Langlade)
au delà de toute expression = que tot plen "los chins s’endevenguèron cap a cap emb’una chinòta, escarrabilhada que-tot-plen, acaçada coma una nòvia, polida coma un sòu, l’uòlh viu, nas retorcit" (G Therond)
au dessus de = ensús de "lo bruch de rocalha, / Qu'ensús dels apens desmarmalha " (Langlade)
au lieu de = a lòga de; lòga de "a lòga de nos ajaçar / aimam mai passar la velhada" (E Vivarés); "a lòga de marchar de pautas, au contrari, /se ten drech coma un rove, e, tancat sus sos rens"(Langlade)
au loin = alin "Quand tot d'un còp dels puògs, qu'alin ara negrejan / Fusa una grand lusor que los uòlhs ne'n neblejan "
au point que = pont a "pont a ne caler prene un capèl", au point qu'il faille mettre un chapeau
au sol, par terre = sòu (au) prov:"Lo ben es au sòu, l'amassa quau vòu"
aubaine = benurança
aube = auba; (débutante) primauba, aubeta "E los fièrs Majoraus dins l'aubeta rossèla, Fusan coma lo nívo' acotit per lo vent: "
aubépine = aubrespin (s.m;), pometièr
auberge = aubèrga, lotjada
aubier = aubèca (sf)
aucun = pas cap, pas ges "n'i a pas cap" (pron. "nyapakà"); "n'i a pas ges"; "avèm pas ges d'argent". NB: on peut omettre le "pas" avant "ges", et dire simplement: "ges". ou "cap"
audace = ardelitge; ausardiá, ardidesa
audacieux = ardelós; ausard
au-delà = delai, detràs
audience (sf) = parlament (sm)
aujourd'hui = uòi (pron: yòy)
Aumelas = Aumelàs
Aumes = Aumas
aumône = aumòina
auréoler (la lune) = empargar "la luna empargada marca la plòja per deman" (Dezeuze)
auroral = aubanòu, -òla
aurore = auba
aussi = amai, tanben, atanben (pron. atabé); tal "Es lo sol atanben que de la bèstia ruda, Quita la prima fòrma a bèles pauquetons " ; "Tal vosautres, aprèp de siècles tant nombroses Qu'òm pòt pas calcular, auretz subit son sòrt" (Langlade)
aussi bien ,,, que = tant coma "Tant au bòsc coma per l'armàs " (Langlade)
aussi vrai que je vous parle = coma aquò’s ieu que vos o dise " Ié demorèt per lo mens una mesada e, quand sortiguèt, garit d’a-fons, son mau de nas aguèt passat per malha. Coma aquò’s ieu que vos o dise." (G Therond)
aussi…que = tant que D'aubres tant gròsses que de torres (Langlade)
aussitôt = tanlèu, d'ausida; vran ! (interj.) "vran ! d'aquela auçada Se trai d'un vam au fons dau vau "(Langlade)
aussitôt que = tanlèu " ia pas pus d'enfants, tanlèu naisson son ja grands" (A Guiraud)
Australie = Australia
autant = aitant "Aitant còsta ben batut que mau batut. "(prov)
autel = autar
authentique, franc, vrai = lèime, -a (adj) "lo Felibritge demòra lo lèime eretièr de la pensada mistralenca" (Azemà)
autobús = autobús
autocollant = pegasolet
automne = auton ; autonada
automobile = automobila
autoroute = autorota
autre chose = quicòm mai "Mès l'autre, es quicòm mai, çò qu'a dedins la testa, Dau temps e de la mòrt a desvirat lo talh." (Langlade)
Autriche = Àustria
autruche = estruci
auvent = balet, soslàupia (sf)
auxiliaire = segondari
avachi, mou, lâche = afatrassit, -ida; fatrimèla
avaler = envalar; s'engaubiar (Langlade)
avaler la pilule = envalar la pilula
avaler, engouler, gober = engolir, envalar, engulir, entripar "envalariá la capa de Sant Pèire"; "Avián vitament envalat un talhon d’estofat emb un bòn còp de vin" ( G Therond)
avancer = avançar
avancer (un travail) = entanchar "una anèla a ajustar a la cadena d’istòria ben entanchada pèr nòstres davancièrs" (E Teissier)
avancer à rien = aponchar pas un fus "– E tròn ! de se desconsolar, aquòs aponcha pas un fus ! " (G Therond); "De te negar t’aponcharà pas ’n fus, e ié seràs totjorn a temps" (G Therond)
avancer un travail, un ouvrage = entanchar
avant-garde, pionniers = primadièrs (m pl) "Los primadièrs dau fièr magistralàs " (Langlade)
avare = avar (s. m. et adj); augmentatif: avaràs; familier: copa-lèu, còpa-tèu; rabina-sardas; cagadenièrs “avaràs coma un chin” (Dezeuze)
avarié = gamat, -ada "Tèrra negra fa bon blat, tèrra blanca lo fa gamat." (Prov)
avec = amb (pron. emb, embé, emé, endé)
Avène = Avena
avènement = veniment
avenir (à l'), dans le futur = temps a venir (loc adv) "castèl e bòria, onte, temps a venir, vendrà sèire la glòria" (Langlade)
aventure = aventura
aventureux = azardós "sa tropa de guerrièrs azardoses"
averse = gropàs, revèrs, ramada (ondée) ramassada, aiganhau, raissa "Aiganhau de Mai fai tot bèu o laid" (prov); "Sus los nívols clarins, rebutant dins la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na raissa"; "A un revèrs maienc qu'esposca dins los camps" (Langlade)
avertir (sans) = quicar mot (sens)
aveugle = afons, -onsa "Aicí l'inmudadís, alai, vam, escorrida, movement, calor, fòrça afonsa"
aveugle = bòrnhe, avugle ; (litt.) cec ; òrb
aveugler, éblouir = enlusernar "lo vin enlusèrna"
aveuglette (à l') = a tustas e butas, a tusta bòrnha "Nadau de mai en mai estomacat dau biais de Nòstre-Sénher que semblava, a tustas-e butas, bailar marmanda als uns e als autres, barraca!" ( G Therond); "Tot aquò se magença aquí, puòi, zo ! s'espaça, a tusta bòrnha"(Langlade)
avide = agromandit, cobés, manjarèl, abramat
aviné, -e = envinassat, -ada Es envinassat coma una congorla.
avion = avion
aviron = roquet
avis = avís, vejaire, avejaire
avis (à mon) = ço m'es avís
aviser, découvrir des yeux un objet (litt. dans un nis) = nistar "nista lo portamoneda de son vesin e l'aganta"
avocat, plaideur = rasonador
avoine (donner une ration d') = acivadar
avoir = aver "Que n’a, ne vòl." (Prov)
avoir du mal à = traire pena
avoir soif = sedejar
avoir toujours faim = tripa de voida (aver totjorn una) "Aver totjorn una tripa de voida.
avoir, possession, biens (s.m.) = cabau
avoisiner, = tocar "puòi se retirèt dedins la cambra que tocava" (G Therond)
avouer, confesser = escutlar (pron. "escullar") "avoue!"="escutla!"
Avril = Abriu "Abriu abriva.""(prov)
Azerbaidjan = Azerbaijan
azur = azur, airat, aor
azuré = cerulenc, -enca, (adj); azurenc, -enca; azurin, -ina me'n vau tornar ben lèu dins lo brilhant fondàs / dins lo gorg azurin ont vòstre còr barbèla
B
babillard, -arde = parlantin, ina (adj) “fonts parlantinas” = sources babillardes (Dezeuze)
babiller = barjar; (oiseau) bargilhar
babines = babinas, brègas
babiole = fufú
badaud = badaire
bader = badar " Badar coma un cocut." (Comparason populara clarmontesa)
badge = insigni (sm)
badinage, amusement galant = neciejada, badinatge "aquel grand flandrinàs que se plai qu'a las neciejadas" (Langlada)
badiner = far lo romanatge
badiner, folâtrer = neciejar
bâfras = manjariá (sf); galhofarda (sf)
bâfrer, engloutir avec gloutonnerie = morfiar, brafar, brifar "Jamai un vòl de gropatasses, N'an tant morfiat de carnifalha Coma aqueles alobadits";"(la mar tempestosa) cobrís tes, motas, mórfia còla, brandilha pena, montanhòla" (Langlade)
bagages = bagatges
bagarre = estiblassada
bagatelle, détritus = bordifalhas/bordufalhas
bagatelle, ébats galants = neciardariá (sf)
bagoût = maissa "s'aviái sa maissa poëtica, poiriái vos cantar" (Dezeuze)
bague de fiançailles = anèl de fiança
bague de mariage = baga d'esposiu
bague de verre porte bonheur que l'on ramenait de la foire de Beaucaire = anelon d'ai
baguette = ginguèla
baguette de pain, petit pain long. = panòta
Bahamas = Baamas
baie (fruit) = cassanèla
baie (paysage) = baia , calanca
baignoire = banhadoira; (petite) banhador
Baillargues(abans 1908 s'apelava 'Baillargues-et-Colombiers' = Balhargues
baillement = badalh
bâiller = badalhar; (devant quelqu'un): bialar "Badalhar vòl pas mentir : vòl manjar o dormir"(prov)
bâiller, ouvrir la bouche, béer, bader = badar
bailleur, donateur = bailaire
bâillon = morrau
bâillonner = morralhar
bain = banh
bain moussant = banh de sabonada
baiser (s.m.) = poton, bais
baiser (v.tr.) = potonar, potonejar, baisar (sens érotique): calinhar
balai (s.m.) = escoba (s.f.)
balai-brosse = raspalh
balance = balança, archimbèla "a tragut son espasa dins l'archimbèla dau destin" (Pèire Azemà)
balance romaine à fléau = romana "Se los enliassavan en blòc e que los pengèsson au cròc d’una romana mejancièira" (Favre); "Se n’anar de cinc en cinc coma las romanas" (Expr)
balancer = trantolar, trantalhar "Trantalha un pauc lo mostrós blòt" (Langlade)
balançoire = balançadoira ; brandolador; trandal, trantol
Balaruc-les-Bains = Los Banhs-de-Balaruc
Balaruc-le-Vieux = Balaruc
balayer = escobar, escobilhar "ò ! la bela granilha q:que lo trepilh escònd que lo temps escobilha " (Langlade)
balayer les toiles d'araignée = esteriganhar
balbutier = barbotinejar
balcon = balcon
baldaquin = subre-cèl "Signe de maliciós auratge,/ De la montanha esfraiós subre-cèl. " (Langlade)
baleine = balena
balle = bala
balle de fourrage ou de paille = balòta, balòfa
balle. = pauma
ballerine = balarina
ballot (de marchandise) = bala
ballotter = brandolhar ""un vin tebés brandolhat dins ton oire"
balourdise = talossariá, falorditge
baluchon (faire son… et s'en aller), prendre ses cliques et ses claques = acampar sas pelhas
banane = banana
banc = banc
bande (de voleurs, de garnements) = banda (de raubaires, de galapians)
bandé comme un arc = arquetat (peut s'appliquer à des descriptions rabelaisiennes)
bande de qqch. = veta
bande, troupe = còla, chorma, escarada
bander (avoir une érection) = coejar, far coalèva, quilhar, verguejar
bandit = gusàs "siás res qu'un gusàs"
Bangladesh = Bangladèsh
banlieue = banlèga, forécia, barris
bannir = fòrabandir, bandir
banque = banca
banqueroute, faillite = quincanèla
baptême (fête) = batejalhas (f. pl)
baptême (sacrement) = batisme
baptiser = batejar
baquet = semau, conca
baratin, paroles oiseuses = baranha (ARF)
barbacane = arquièira
Barbade = Barbados
barbares (les) = lo ferum "e pòt ben ne'n venir de Cimbres, de Teutons, amai tot lo ferum que la tèrra congrèa " (Langlade)
barbe = barba "Papièrs parlan, barbas calan." (Prov)
barbecue = brasièira
barboter dans l'eau = chapotejar
barbouillé = bochard (Langlade)
barbouiller = mascarar, chimarrar
barbu(e) qui a une grosse barbe (adj) = barbassit, -ida
baril = barricòt, barrilh/barriu "Quand tròna en abril prepara ton barrilh." (Prov)
bariolé, rayé = vergat
baroud = barod; batèsta; (fig) barrutlatge
baroud d'honneur = barod d'onor; darrièira batèsta
baroudeur = cercabrègas; batalhador, (fig) barrutlaire
barque = barca, beta, negafòl (petite barque) barquet "A la femna coma a la barca, torjorn i a a faire quauque ren. "(prov)
barrage = barratge
barrage de rivière, petite retenue d'eau. = pissièira (= paissièira)
barre à mine, barre de fer, levier = paufèrre
barrière, talus = retenal "la montanha auturosa, dur retenal de son gòuf escanat" (Langlade)
barril = barrau "avètz tres barraus de lessiu per lo prètz d'un"
barrique = bota "Per la Sant Martin, Tapa ta bota, Tasta ton vin." (Prov)
bas = bas
bas (vêt.) = debasses
bas de quelque chose = enbàs de quicòm "l'enbàs de las braias" = le bas du pantalon; "A un enbàs tot lo mond i met lo nas " (Prov)
bas fond, lieu le plus déclive , point bas, , dépression = baissa, fondàs, enbàs "e la baissa en se sarrant dau sòu se biaissa";"Sus los nívols clarins, rebutant dins la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na raissa" (Langlade) ;
bascule = balandra; mouvelemt de bascule: "movement de bassacula"
base = basa; fondament (sf); (partie basse; pays bas) : baissa; sieta (sf) "lo vin es lo fondament de las ribòtas" (Dezeuze); "e la baissa en se sarrant dau sòu se biaissa";"Sus los nívols clarins, rebutant dins la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na raissa";"Lo peçan ròtla sus sa sieta "(Langlade)
basilic = basadic
basilique = gleisatge
Basque = Bàscol
basse plaine = baissau "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacèla, borja, enaiga lo baissau"
basse-cour = mainatjariá "las bèstias de mainatjariá"
bassin = pesquièr
baste! tant pis = rai d'aquò
bastonner, flageller = vergar
bas-ventre = farceta
bât = barda (sf) "un asenet que pòrta estacats a sa barda dos barrius" (Dezeuze)
bataclan = basacle
batailleur = amacibrand "ton enemic, lo fèr amacibrand"
bâtard, e = bastard
batelier = barquièr; vogaire "De tot costat tant s'entanchavan que los vogaires tressusavan!" (Vivarés)
bâtiment = bastiment
bâtisseur, -euse = bastidor, oira
bâton = verigana (sf), calòs, baston; (gourdin) saton [Dezeuze: Sovenirs d’enfança] "Èstre aquí coma un baston vestit."; "Cauca que caucaràs l'ega s'escarrabilha ..sens que siágue besonh dau ponchon, de la bilha "(Langlade)
battant = batalh, matable; (fig: individu pugnace) batalhaire
battement d'aile = còp d'alada "D'arpassas de dragon, d'uòlhs de ratapenada, largant au luònh d'ardents a chaca còp d'alada "
battements = picadís ; de cœur: bombadís, baticòr
battoir de lavandière; coup brutal = bacèl
battre = batre; picar; (comme plâtre) sarcir, tabasar
battre le pavé, traîner, fréquenter de mauvais lieux = gandalhar
battre le rappel, appeller au combat = rampelar
battue (chasse) = batuda (sf) "Dins lo bòsc van far la batuda " (Langlade)
bauge, abri, tannière = jacina (sf) "Coma la fèra sauvatgina, Que la chorma, de sa jacina A drevelhat de subre-saut"* (Langlade)
bavard = lengut, barjaire, granda maissa
bavarder = barjar; (à tort et à travers) barjacar
bavette = bavarèl/bavarèu
baveux = bavaire
béant = badadís
béatitude = benurança
beau (avoir) = bèu a (aver) "auràn bèu a bofar sus l'ardenta calelha " (trad: ils pourront bien souffler sur le flambeau ardent" (Langlade)
beau, belle = bèu, bèla
beaucoup = fòrça (pron. "fòssa")
beaucoup (avoir) = plen (aver son ... de) "As ton plen d'enemics que te fan rusta guèrra " (Langlade)
beau-frère = conhat
Beaulieu = Beuluòc
beauté = beutat, belesa, polidiá
bébé = manidet , enfantonet
becquée = becada (sf); becatge (sm) "los aucèls prenon son becatge"
becqueter = becar
bedaine = panolha
Bédarieux = Bedarrius
bedonnant = tripard, tripassut
béer = badar "Dins lo granit badan d'asclassas "
béer aux corneilles, être bouche bée = badar coma un agaçon
bégayer = blesejar (blessejar); bretejar "sa lenga presque muda breteja un paraulís" (Langlade)
bègue = bedòs
bel enfant = belòt
Bélarga = Belargà
bêlement = belada (sf) "Ne'n ven, a bèlas fes de planhums, de beladas, De siblaments de sèrp au luòc de bresilhadas" (Langlade)
bêler = bialar
belette = mostèla
Belgique = Belgica
bélier = parròt, aret "s'acapitan coma d'arets ferons, desterminats"
bélitre = beligàs, bedigàs, sòt-bogre, sòt-muòu
Belize = Belize
belle fille, beauté = regda jove, belòta "voliá m'enclausir ma belòta"
belle-fille, bru = nòra "Amor de nòra, amor de gendres, es una bugada sans cendres. "(prov)
belle-sœur = conhata
bénédiction = manna "se pòrta ben qu'es una manna"
benêt, sot = moc, amotit
béni = signat -ada (adj)
béni oui-oui, personne trop complaisante = sant-fotral, santa-fotrala
Bénin = Benin
bénitier = senhador, aigasenhadièr
benoît,-te = benet, ta (adj)
berceau = (haut) breç; (bas) breçòla
bercer = breçar
berger = pastre
bergerie = jaça
berlue, éblouissement, illusion = mimarèla
Bermudes = Bermudas
bernique ! = barraca "Nadau de mai en mai estomacat dau biais de Nòstre-Sénher que semblava, a tustas-e butas, bailar marmanda als uns e als autres, barraca!" ( G Therond); "barraca ! i’aguèt pas plan de ié faire ausir una rason." (G Therond)
besace, ou provisions qu'elle contient = biaça
bésicles = bericles; mericles, (fig.) cugas "cauça ton lòng nas de cugas a gròs veire"
besogne = òbra, besonha "A fach besonha de monina: pauc e mau."(prov)
besogner = bosigar
besoin = besonh; "j'ai besoin de= ai de besonh de" "Es pas de besonh de dire se se faràn esperar longtemps, nòstres galapians. " (G Therond)
besoin (avoir) = mestièr (far) (j'en ai besoin = n'ai de besonh; aquò me fai mestièr)
Bessan = Bessan
bestioles (les) = lo bestialon "lo bestialon dau bòsc e de las rasas" (Dezeuze)
bétail = bestiau
bête = bèstia "Bèstia me l’avètz bailat, bèstia vos lo rende." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
bête sauvage = bestiassa fèra "As ton plen d'enemics que te fan rusta guèrra / desempuòi l'insecton, a la bestiassa fèra. " (Langlade)
bêtes féroces = sauvatgina (sf) " la sauvatgina sortís orlanta de famina, per s'apasturgar" (Langlade)
bêtise = bòfia, sòtbogritge; (grosse bêtise) bestiassitge, bestiassada; (bêtises, niaiserie) falorditge "los que dison pas res mès ne pensan pas mens riscan pas de dire ges de bòfias" (Azemà); "E zo ! marmotiguent de fadorlitges, totes la seguiguèron. " (G Therond)
beuglant = bramadís
beugler = bramar
beurk = bè ! ; cavalisca, v. "qu'avalisca" O ! cavalisca ò ! qu'aquò's laid (Langlade)
beurre = burre
bévue = cagada
biberon = gorgosson "beu a gorgosson plen" (Dezeuze)
bibliothèque = bibliotèca ; librièr (sm, pron. "libiè")
bicyclette = bicicleta
bidoche, viande abondante = carnassa
Biélorussie = Bielorussia
bien = ben "As ben fach"; "Argent fai pro mas ben passa tot. "(prov); "Qu’a de ben, ne pèrd que n’a pas, ne ganha." (Prov)
bien aimé = car vesiat "bèu país car vesiat " (Langlade)
bien au contraire = si-ben "l'accion se fai pas soncament embé de mots, mès si-ben embé de personas e contra de personas" (Azémà)
bien portant = galhard, -a; deglende, -a "sètz totjorn fresca e galharda"
bienheureux = crespinat, benurat "ò país crespinat"
biens (m.pl.) = cabau (s.m) "a pro de cabau"
bientôt = lèu
bientôt, très bientôt = lèu-lèu
bienveillant, bien intentionné = bontós
bienvenue = benvenguda "vos largam (la) benvenguda"
bienvenue (souhaiter la ) = fèstas (faire de) "Als arribants ié fan de fèstas" (Langlade)
bière = bièrra, cervesa
bigre, sapristi = terré!, chabal!,, chabal ma miga!, fiques! "– Fiques ! quante bòn morsèl qu'es aiçò !." (G Therond)
bijou = belòria (sf)
bijoux de famille = ropetas (f pl), robinhòlis (m pl)
bilboquet = tirlancet
bile = fèu (sm)
billet = bilheta (sf)
billet gratuit = bilhet de favor "aquela paga sa plaça quand pòt pas aver un bilhet de favor" (Azemà)
billot = bilhon
bimbo = persineta ensucrada
binette = bigòt
Birmanie = Birmania
bisaïeul = reire-grand
bise = cilampa, rispa; bise froide du nord : senépia "la rispa engrepesís ta carn"
bizarrerie. = bajocada
blague (c'est de la ), je n'y crois pas = es de còntes "– Ta! ta! ta ! tot aquò ’s de còntes. " (G Therond)
blague, bon tour = (propos) craca; (bon tour) aissablitge
blague, plaisanterie = galejada, gandesada
blague, sornette = baubòcha "m'anatz contar quauque baubòcha" (A Guiraud)
blaireau (animal) = rabàs, tais "Furejar coma un rabàs.
blâmer = aculpar (prononcé "akupà")
blanc = blanc, a ; (blanc immaculé) cande, a; blanquinèl, -èla "Èstre blanc coma l’èli." (Comparason populara clarmontesa)
blanc (se teinter de ), émettre une lueur blanche = blanquejar "Blanquejant coma lo lumet Qu'en amont abra la luseta" (Langlade)
blanc vêtu (e) = emblancat, -ada "de cants armonioses s’ausiguèron, e una femna tota emblancada emportèt la manida mòrta" (G Therond)
blanchâtre = blancàs, -assa
blancheur = blancor (f)
blanchir = blanquesir, (par le lavage) abugadar "blanquesit per lo sorelh"
blanchir, devenir blanc. = blanquinejar
blé = blat
blême = blancàs
blennorhagie = castapiana
blessé = nafrat
blesser à vif = matrassar
bleu = blu, (litt.) blau/blave (ARF) [NB selon Alibert "blu" est un gall. À remplacer par "blau". Mais "blu" 'est aussi le mot italien... Dans la langue pop. "blau" signifie plutôt bleu pâle ou blême) "espiave l’acrin blu onte lo castèl se sorelhava coma una nisada d’aigla" (E Teissier)
bleu de travail = blaudrap, blau de trabalh
bleuissant sur l'horizon = blujinós "la serrana blujinosa"
bloc = blòt "Agrejan e sans fòrça pena, Un blòt es lèu dessagrilhat " (Langlade)
blond = blond (en tirant sur le roux) saur, saurin "la polida blonda dau peu sorelhós"
blondin = blondin, -ina "Un ven d'en país d'aut: un bèu grelh de joinessa Blondin coma l'espiga e brausent d'estrambòrd. " (Langlade)
blondir, changer de couleur à propos des fruits = vairar ~ Prov. “A la Magdalena / la noga es plena / la rasim vairat / lo blat estremat”.
blottir = agromolir/agremolir
bluffer = alandar
bluter = barutar
blutoir ou bluteau = barutèl
boeuf = buòu (prononcer: byòw) "Lo buòu fa la granja E la manja." (Prov)
bœufs [firmament] = buòus (los tres) "Maugrat Peperelet maugrat son agulhada [los tres buòus] rebalarián lo carri en fòra la rodada" (malgré Peperelet malgré son aiguillon [les trois taureux du firmament] traîneraient le char hors de l'ornière" (Langlade)
boire = beure; (lamper, siroter) chimar/chumar; pintar/pitar; boire un verre: gimblar un veire "Beure coma un embut." (Comparason populara clarmontesa); Expr: "après pichet beurem folheta" (="qui a bu boira");"d’aquel temps fariam pas mau d’anar gimblar’n veire; dises pas coma ieu?" (G. Therond)
boire à flots = canar
boire un coup, vider une bouteille = vojar folheta
bois (matériau) = bòi (gall) à rempl. par l'anc. bòsc
bois (petite forêt) = bòsc; sauvage: devés "dins lo devés lo pus sauvatge"
bois à brûler = lenha (sf) "ié mostrèt onte se teniá la lenha," (G Therond)
bois de construction = fusta "Margan de fustas dins la vena" (Langlade)
bois de construction = fusta (sf) "Aver de biais coma una fusta." (Comparason populara clarmontesa)
Boisseron (vill.) = Boisseron
boisson (sf) = abeure (sm)
bois-taillis de chênes-verts = eusièira (sf)
boite à farine = farinièira
boiteuse = gambeleta
boiteux = gòi; panard
bolet, champignon = bolet "(entre la ) consòuda e bolets e palmièrs que bofinan " (Langlade)
Bolivie = Bolívia
bombance = repetilha; far repetilha = manger son saoul, fairebombance "L'òme es totjorn jagut ont a fach repetilha. " (Langlade)
bombe = bomba
bon = bòn ; "il fait bon": fai suau (prononcer syaw) "Farà suau, anarem plan planet. " (Montel)
bon enfant = boniàs (Langlade)
bon matin = de matinada
bon repas = bòn "nos'n farem un bn au restaurant Paparèl"; "n'anam faire un bòn per sopar" (Dezeuze)
bon sang ne saurait mentir = "Raça raceja. " (Prov) "Raça raceja. " (Prov)
bon sens, intelligence = eime (pron. "ime"; cf. oc norm; "èime"), sen "Aquel pichòt a d'èime, a de sen". "Aquel a perdut l'èime"; "Lo sen pòt pas venir abans l’atge." (Prov)
bon soir = bòn vèspre.
bon vivant = gala-bòn-temps
bon vivant. = galabontemps (s.m.) (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
bonbon = bonbon
bond, saut périlleux = escarlimpada "Que de sauts ! que d'escarlimpadas Viravòuts e farandoladas ! " (Langlade)
bonheur = bonur, benurança, solaç [litt/ "bonaür", un peu anc. mais attesté] "Au monde n'i a pas ges de solaç que non siá seguit d'un ailàs. "(prov)
bonjour = bonjorn, adieu
bonne manière = bòn biais "aquel bòn biais aguèt doble succès"(G. Thérond)
bonnement, simplement = bònament (veire bònament) =
bonnes manières = usanças "cau respiechar las usanças"
bonnet (sm) = boneta (sf); (petit) boneton
bord = bòrd
bord des chemins et des canaux = rasas (f. pl.) "fai manjar a son ase l'èrba de las rasas"
bord du lit du côté de la ruelle = esponda
bord d'un champ ou d'un chemin = rasa (sf) (Dezeuze)
bord escarpé d'une colline = broa (pron. brò)
border = orlar "lo moledàs roginós dau cambajon s'òrla de blanc gras"
border le lit = acatar "E tanlèu qu’agèron ben acatat los manits dins son liechet, los parents a son torn s’empalhèron. " (G Therond)
borgne = borniquèl
borne dans une rue = butaròda (sf); butaron (sm) "Los cònsols de Montpelhièr son totes estats de grands afeccionats de las butaròdas e n'an emplida sa ciutat"; ""En corriguent coma un chin fòl, s’embronquèt a quauque calhau, s’espatèt de tot son lòng e s’abimèt lo morre còntra un butaron.";, profitant d'un moment que lo borlís mainava, se metèt sus un butaron" (G Therond)
borné, étroit = estequit, -ida "Mès aqueste, au fins fons de sa tuca estequida, S'atròba un pichòt moc que lo mena a somjar." (traduit: mais au fond de sa cervelle bornée de géant se trouve un petit lumignon qui l'amène à penser) (Langlade)
borne, limite = bolièira "la cara sens bolièiras dau cèl" (Max Roqueta)
bornes (dépasser les) = passar l'òsca, sautar l'òsca
Bosnie Herzégovine = Bòsnia e Ercegovina
bosse = bòça
bosse de terrain = truc
bossu = boçut; gibós
bottes montantes = estivaus
bouc émissaire = embanastat
bouche = boca "A boca barrada non intra mosca.""(prov)
bouche bée = embabochit, -ida "Aquestes, plantats coma de cigarros, s’arregardèron, embabochits." (G Therond)
bouchée = talhon (sm); bocada; maissada "– Diga, Tisana, manjariás pas un talhon de gigòt ? - – Onte vas embé ton un!... Saique amai n’ i agèsse quatre !…" (G Therond); "en quauques maissadas l'aguèt tot manjat"
boucher (métier) = maselièr
boucher (v. tr) = tapar, tampar "A Sant Martin tapa ton vin. "(prov)
bouchon = tap "tap tarat taparà pas"; "tira lo tap de la botelha"; "per pescar a la linheta cau un tap"
boucle = bloca
boucle de cheveux = frison (sm); còca (sf)
bouclier = escut, bloquièr
bouder = fonhar, s'embordescar "En rengueta tot cort jot son regard magic, dau pus fòrt au pus flac, pas un que fonhe o flaque"( Langlade)
boudeur, euse; dédaigneux, méprisant = fonhaire, -ra; fonhós, -osa "aquel manit es totjorn fonhós"; "pensèt pas que cauguèsse entanchar aquela òbra en fonhaire, en defòra dau Felibritge.." (Azéma)
bouffe = vitalha (s. m.) "portatz vòstra vitalha"; “tan vitalha que revenda” = tant aliments que boissons (Dezeuze)
bouffée = alenada (sf) "per ne pompar las alenadas"; "Ai, coma (aquel pontichet de lum) fusa e lampa una alenada aurosa "
bouffi = bodenfle, moflaud, motiflaud
bouffon = bofon
bougeotte (qui a la) = boleguet, eta
bouger = bolegar; mòure "Mès non, la mar per tant que la nuòch siágue escura Se vei mòure quicòm, un quicòm que tafura "(Langlade)
bouger (sans) = mudar (sens)
bouger, secouer = trigossar "Que pòt pas portar, trigòssa." (Prov)
bougie = candèla
bouillabaisse = bolha, bolha de pèis
bouillie de pain émietté = panada
bouillon = bolhon; jussèu "beguèt lo jussèu d'amor" (Max Roqueta)
bouillonnement = borbolh "dau borbolh que galina la carn" (Langlade)
bouillonnement, cuisson = bolh (pron. boul) "au prumièr bolh lo cau sortir de l'ola"; “ié manca un bolh” = il manque de maturité, il est un peu attardé (Dezeuze) litt. Il n'a pas assez cuit, il est immature
bouillonner, tourbillonner = gorgolhar (Langlade)
boulanger = fornièr "Faire coma lo fornièr de Ceiràs que quitava la pala per parlar.
boulangerie = fornariá
boule = bòla
boules (ça fait venir les) = fai venir de nèrvis coma lo ponh "fai venir de nèrvis coma lo ponh d'ausir de lònga romiar lo meteis refrin"
boules (pétanque). = bòchas
bouleversement = basacada (sf); borrol sm) "Davant parièira basacada, De festejar n'a pas lo vam. " ; "a poscut veire / Lo borrol de sa tèrra" (Langlade)
bouleverser = travirar/tresvirar
bourbier = patolh "enfangat dins lo patolh de l'inhoréncia"
bourde (sf) = bestiassitge (sm)
bourdonnement sourd = borjor sornuda (sf)
bourdonner = zonzonar, brusir "Se l'aucelet piuteja e l'abelhon brusís" (Langlade)
bourdonner (tête) = dindar "la tèsta me dinda"
bourgeon = borre
bourgeonner = borronar
bourrade = butau (sm)
bourrage de crâne = burgatge de clòsca
bourrasque = folestrada, trumada
bourré, ivre = bandat "Estre bandat coma una raqueta." (Comparason populara clarmontesa)
bourreau, brutal = borrèl
bourrée (danse) = borrèia.
bourrique = borriscòt "anatz vos faire tondre, borriscòt !" (G Therond)
bourru = bronc, morrut, malgraciós
bourses, scrotum = bassaquetas
boursoufler = bodoflar
boussole = bossòla
bout = cap
bout de bras (à) = braces (de) "An ! zo ! de braces ! de ponchets, Daut ! daut ! e cadun se despèra" (Langlade)
bout de chemin = flòc de camin "lo flòc de camin que restava"; "farem ensèms un flòc de camin"
bout-à-bout = en fila "s'èran ajustats en fila" (E Vivarés)
boutade = bomborinada
boute-feu = bota-fuòc " lo principal bota-fuòc èra lo manescal dau luòc" (Favre)
bouteille = botelha
bouteille de vin = folheta "Après pichet beurem folheta. "(prov)
bouteille plate = flàscol plat
boutique de vente au détail = revendariá
boutique, échoppe = botiga; petite: botigon
bouton = boton, botonet "i espeliguèt sus lo nas una espècia de botonet, d’abòrd ni tus ni vos, mès que puòi s’uflèt, s’uflèt sans èime " (Therond)
bouton aux lèvres, herpès labial, bouton de fièvre = bochòrla
bouton de jasmin = brot de gensemin "en l’embraçant son galant ié ditz : « Vòstra boca es, minhòta, un brot de jaussemin ! » " (G Therond)
boutonnière = botonièira
boutons (donner des) = far arrapar de bofigas "me fas arrapar de bofigas"
bouturer = brocar
Bouzigues = Bosigas
boxon = rebaladís
braguette = braieta/bragueta
braguette (ouvrir la) = desbraguetar "ton agach me desbragueta"
braguette ouverte (qui a la) = desbraguetat, -ada (adj)
braillard = bramaire "Au diable! bramaire; dequé tròn japas ? " (G Therond)
brailler = barutelar
braise = brasa
bramer, hurler = bramar
brancard = menador, brancat
branchages = rama (s.f.); brancadura "avèm copada la rama per bailar de jorn"; "L'aubre de macabèu alanda Sa brancadura linja et canda "(Langlade)
branche = ram (s.m.), branca "Quand l’aubre es tombat Tot lo monde corrís a las brancas." (Prov)
branche maîtresse = escabassa
branchu = ramelat
branle = brande
branle-bas = rambalh, barralh
branler = brandolar
branlette = (en général) brandolatge; (cas ponctuel) brandoleta, pinhòla
braquer = abracar "son det s'abraquèt en direccion de…"
bras = braç (plur. braces); (donner le bras) prendre o tenir a la braceta
bras de charrette. = rangèr (sm)
bras dessus bras dessous = a braç e braç
brasier = brasàs
brassard = braçau~braçal
brassée = braçat "trai sus lo mond engrunat de braçats d'olivièr" (jette sur le monde ravagé des brassées de branches d'olivier)
brasser = virar "Vira que viraràn lo fluide magnetic" (Langlade)
braver = bravejar
bravo = òsca "òsca tres còps per tot lo trabalh qu'avètz fach"
brebis = bediga, feda
brêche, ouïe d'un poisson; ouverture = gaunha (Langlade)
bredouiller = barbotinejar, barbotir "barbotiguèt tres mots de desencusa"
bredouilleur = manjafavas
brelan = barlan
Brenas = Brenaç, Brenàs
Brésil = Brasil
breuvage = abeure, bevenda, beure
bric et de broc (fait de) = a la patatin-patatan; fach de flòcs e de pedaces "L'Austria èra un empèri fach de flòcs e de pedaces" (Azemà)
bric-à-brac = rebaladís, bordifalhas, brica-braca, rafatum
bricoler = aisinar
bridon = bridèl
brièveté = brevetat (sf)
briffer, donner des instructions = aleiçonar "avián a faire emb una arrotinada que, aleiçonada coma cau, los menèt tot drech en infèrn"(G Therond)
brillant = lusent; treslusent "E tot en barrunlant, en astres se tremuda, en mondes, sorelhs de l'andilhon lusent "; "Los astres trelusents qu'esclairan nòstra tèrra" (Langlade)
brillante étoile = viu lugar "Entre los vius lugars que pòblan l'enplanat " (Langlade)
briller = lusir , clairejar, flambejar, lampar "lo flambèu de l'idèa (…) pertot flambejarà"; "De fèt, l'an vista, au luònh dau causse Lampar coma un vespral ulhauçe " ; "E dins l'aire blau que tremòla, De las clamadas de la còla, Fregina et lutz lo fuòc sagrat" (Langlade)
brin, bourgeon = brot
brindille = broquilhon
brindilles pour allumer le feu = broquetas
brique = brica ; maon
briquet = batifuòc
brise marine = labech, garbin
brisement = trencament
briser = brisar ; engrunar ; brigolar (v tr e refl)
briser les reins (se), se casser quelque chose, se faire mal = amalugar (v. tr. et r.)
Brissac (vill.) = Brissac
brocante = bricanta (sf) "pòrtan de mòbles dau temps, retrapats en cò de la bricanta" (Max Roqueta)
broche = asta
broche ; lance. = ast (sm)
broche à rôtir = aste "As la colèra dau pastissièr que cochava las nièiras amb un aste. "(prov)
broche, branche. = bròca (sf)
brochet = bechet
broder = brodar "i an brodat de flors"
broncher = broncar, s'embroncar, requitlar "requitla e tòmba de cuols"
broncher, trébucher = embroncar (s') "En corriguent coma un chin fòl, s’embronquèt a quauque calhau, s’espatèt de tot son lòng e s’abimèt lo morre còntra un butaron."
bronzer, hâler = bristolar, bronzir "los pescaires bronzits" (Dezeuze)
bronzer, prendre le soleil = se sorelhar
brosse = bròssa, espolseta
brosse (en) (chevelure, crinière) = alifat, -ada "Qu'emb sas crinièiras alifadas, / Las prendriatz per d'ègas et garanhons"
brou de noix = rascal
brouhaha = rambalh, borlís, balajum
brouillamini = varalh "de veire tot aquel varalh finiguèt per se faire una resolucion" (G Thérond)
brouillard = nebla, neblum
broussaille = rabóstia, bronda "adonc dau pas, Tot empachocat de rabóstia Se vei un quicòmet que brilha" (Langlade)
brouter = esbrotar "esbrotatz bauca e blacàs"
broutilles, futilités, choses sans intérêt = àubia (s.f.) (syn. senserimbalhas s.f.pl.)
broyé menu = tris, -issa "de granon trisses de sabla"
broyer = bregar, trissar
bru = nòra "Amor de nòra, amor de gendres, es una bugada sans cendres. "(prov)
bruine = blaïna
bruire = bronzir, brusir
bruissant = bronzinarèl, -èla ""lo printemps bronzinarèl" (Lidia X de R)
bruit = bruch; bronzin
bruit éclatant, éclat, explosion = espet "E dau brancum que n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca, estraça, Entendes pas los espets, lo çaganh" (Langlade)
bruit, tumulte = carilhon "Quinta femna n'aima pas lo carilhon e lo tracàs" (JB Favre)
brûlant = cremant; brausent, -enta "Que tèrra e mar a plen peitral, Pompan sas brausentas rajadas, ";"Un ven d'en país d'aut: un bèu grelh de joinessa Blondin coma l'espiga e brausent d'estrambòrd. "(Langlade)
brûlé, hâvi = rimat, ada
brûle-gueule, pipe courte = cachimbau, brutlòt
brûler = cremar (prononciation: "cramà"); rabinar, usclar; brausir; freginar "A lo mau de cat usclat, vau mai que non pareis. "(prov) ;"Sus la plana brausida [lo sorelh] emb sos rais de galís, Esperlònga, plan plan, l'ombra desparaulada Dau vertuós aubram"; "E dins l'aire blau que tremòla, De las clamadas de la còla, Fregina et lutz lo fuòc sagrat" (Langlade)
brûler (entraîner une sensation de brûlure) = escòser "la garganta t'escòi, molha la de vin blanc" (Dezeuze)
brûler d'envie, frétiller = lebretar
brûlure = cremadura; escaudadura "en infèrn l'òrra eternitat de las escaudaduras" (Dezeuze)
brume = nèbla "l'an exilhat amont dins las nèblas dau Nòrd"
brume épaisse = brumàs "un brumàs que trebla la vista" (Langlade)
brumeux = neblat, abrumit, enneblat "dins l'èr enneblat de calor"
brun = moret, brun "tas fedas moretas"
brusquer = bordescar
brusquerie = bordescada
brut (roche) = ruste, -a "A chaca ai ! fan tant d'alanç, Que dins pauc, la rusta rocassa, Es gandida just a la plaça" (Langlade)
brutal = tustaboisses
brute (sf) = bèstia ruda; (fig) brutalàs, borrèl "Es lo sol atanben que de la bèstia ruda, Quita la prima fòrma a bèles pauquetons " (Langlade)
bruyant = bruchós; brusent "mai brusent que lo troneire" (E Vivarés); "brusent avant" = avancée bruyante du troupeau de taureaux (Langlade)
buée = neblalha
Buèges (rivière) = Buèja/Buòja
buffet dînatoire = manjadrech
buis = bois
buisson = mata "s'entrava dins las gròssas matas d'arronzes" (Dezeuze)
buisson d'épineux = bertàs
Bulgarie = Bulgaria
bulle = bofèla/bofiòla; bofiga d'aiga; (de savon) : bofiga de sabonada
buller, rester sans rien faire = lanternejar
buraliste, marchand d'alumettes = luquetièr
bure = sarga (sf)
bureau = burèu
Burkina Faso = Burkina Faso
Burundi = Burundi
but = estigança, tòca (sf); (se donner un_), "se marcar una tòca" "tre la partença s'èrem marcat una tòca"
but (aller sans) = anar sans causa de res
but, coup au but (au jeu de mail) = tòca "èra famós à la tòca"(Eugèni Vianès)
buter sur une pierre = supelar
butiner = buscalhar "es l'ora de la buscalhada" (Lídia Xavièr de Ricard)
butoir = butavan
butor, pie-grièche = tarnagàs
buveur = pintor, bringuièr
buvoter, siroter = chimar
Buzignargues = Businhargues
bzzz, bourdonnement d'insecte = zin-zin
C
ça alors ! = terré!, chabal!, chabal ma miga!,
ça alors, par exemple = chaval de boçut "Avètz un lebraud, vautres? totes ié vénon en còr. Chaval de boçut ! vos mocatz pas embé los dets, camaradas !... Saique o disètz per rire ?"
ça par exemple = qu'avalisca!
ça, cela = aquò
caboche, tête (péj.) = clòsca; cabòça (sf) "aquò brolha un pauc ma cabòça" (A Guiraud); "Cocomèla ! tus creiriás benlèu d’èstre lo sol a ne’n faire de bòns !... Bòta, se chaca còp que se n’es virat de la nòstra t'èra pas solament tombat qu’un peu de la clòsca, paura cabòça, cossí seriás pelada ! "(G Therond)
cabossé, e (adj) = englotit, -ida "Son capèl es tot englotit"
cabrer = acabrar, enarcar "d'un còp de tèsta / Dorda una cadelada, arrèsta / Còp sec son frau, aquesta s'acabrant "
Cabrières = Cabrièiras
cabriole. = cambiròla, cambiroleta (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
caché , tapi = amagat, -ada; (retiré) rescòst, ta (adj.), assostat, -ada "L'alen d'aquela bèla jorna / Vai reviudar los assostats"
cache-cache = recondeta; rescondudas "Jòga totjorn a la rescondeta / a las rescondudas"
cache-nez = tapanàs
cacher = escondre, amagar; (ranger à l'abri) , cabir, recaptar "Van se cabir, muts e tristasses… a l'abric d'un morre / O d'un rocàs o d'un fonzut valon" (Langlade)
cachette (jouer à) = jogar a recondeta, a rescondudas (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
cachette faite avec des branches = rescondon de brancum
cachot = croton
cadavre = còs
cadeau = present ; dona (sf)
cadis = cadís
cadre, encadrement. = encastre (sm)
cafard = (insecte) panatièira (sf)
cafard (ennui) = defèci, bròda; òdi
café = (boisson): cafè; (établissement): beguda, cafè
café noir additionné d'alcool, pris typiquement le matin = boçut, cafè copat
cage = gàbia
cageot, fille plutôt moche = cabàs
cagibi = cambrilh
cagneux = canhòt "Vai-te’n ié tus, vai, bogre de vièlh canhòt." (G Therond)
cahier = caièr, quasèrn
cahin-caha. = dringa-dranga (loc. adv.) ; s'en aller cahin caha: "se’n anar coma un tombarèl sans ròdas."
caille = catla "Manja catlas que regalaràs." (Prov)
caillé (lait ou autre substance) = calhat; (sm) brossadura (s.f.)
caille (oiseau) = catla "las catlas an pas jamai tombat rostidas"
cailler (se) , se coaguler = se calhar
cailler le lait = brossar
caillou = calhau; còdol "En corriguent coma un chin fòl, s’embronquèt a quauque calhau, s’espatèt de tot son lòng e s’abimèt lo morre còntra un butaron." (Therond); "un estèrle et naut planàs Onte se vei a bèles ròdols, D'aclapassas de ròcs, de còdols " (Langlade)
caillou, pavé de rue = calada
caillou, pierraille = rèble, grava, peiralha "los rèbles ròtlan jot sos pès" (Dezeuze);
cairon = cairon
caisse = caissa
caisse de résonnance du ventre des cigales. = miralh “coma a ias cigalas, los miralhs se crebèron”.
cajoler = alisar, flatejar, baujolar "E zo ! afrescadets, alifrats, entrefolits, afolatrits, marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, de catimèlas, l’acostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant d’ela anfin, totes la seguiguèron. " (G Therond)
calamité = malanha
calamiteux = malanhós
cale (sf) = cala; (étai) cota "De calas, de tòrols d'aubrasses "; "Sus los tòrols enfin s'alònga…" (Langlade)
calendrier = calendièr
caler, étayer = cotar, acotar
calfeutrer = galafatar "galafatat embé d'estraça" (Sage)
calibre, largeur, stature = estampadura "D'un braç de mar…. a pres la vasta estampadura";"aubram d'estampadura mostra"; "Dels servitors de Dieu a fe, vestit, figura E per çò de l'esprit es d'una estampadura, Parièira as puògs gigants, dels gigants Pirenèus. " (Langlade)
califourchon (à) = achivalat, -ada; d'escambarlons
câlin excessif, effusion exubérante = mamorassa
câlin, embrassade = braçada (sf) "– Un gròs poton, mon papà– Una braçada, ma maireta."
câlin,affectueux, caressant = manhagós, -osa; coquelin, ina (adj)
caliner = mistejar
callipyge = anquièira; Vènus l'anquièira
calmar (Loligo vulgaris) = tautena, glaujòu, calamàs
calmar rougeâtre (Illex coindet) = pissaire
calme = siau (dimin. Siavet, fém siauda), suau, quietós , -sa; seme, a (adj) "trai un agach siau sus la mar sema";"ont en temps siaud vesiá lusir l'autan"(Langlade)
calme (eau) = pausadissa (aiga)
calme plat = bonàcia "temps seren, bonàcia calhada" (Langlade)
calmer = amaisar, apasimar, metre de repaus; "calme-toi", esta-siau "aquel veire de cocà colà amaisarà te set"; "mès per los metre de repaus Lafulhada crida: «Estatz suaus!"(Favre); "Morís per requitar sa raça e n'amaisar l'esprit dau mau" (Langlade)
calmer (se) = mainar "profitant d'un moment que lo borlís mainava, se metèt sus un butaron" (G Therond)
Cambodge = Cambòja
cambouis = cambòi "a las mans negras de cambòi"
Cambous (NDL) = Cambons
cambrer ses fesses pour attirer le regard = guinhar dau cuol; far lo reguinèu
Cameroun = Cameron
camion = camion
Campagnan = Campanhan
Campagne = Campanha
campagne = campanha
campagne sauvage = campèstre " Rogeiròla dau vèspre: bèu temps per lo campèstre." (Prov)
Camplong = Camplong
Canada = Canadà
canaille = cacibralha, gusàs "te fises pas d'el, es un gusàs"
canal ou fossé d’irrigation. = robina
canalicule ou petit fossé d’irrigation. = robinet (sm)
canalisation = bornèu (sm) "un bornèu de brica mena l'aiga de la fònt"
canapé (siège) = banqueta (f); radassièr
canapé, petit gâteau d'apérétif = pastisson (sm)
canard = boi, rit
cancanière. = pachaquièira (adj.)
candeur, pureté = candetat (s f)
Candillargues = Candilhargues
canette de boisson = truqueta
canette, fiole = flasqueta "au prumièr còp de dent aganta la flasqueta" (Prov)
canif = cotelon, ganivet
canneberge (cranberry) = brimbalièr (sm) "lo chuc o l'extrach de brimbalièr apara contra las infesccions urinàrias"
canne-épée. = cana a lança
cannonière de sureau (jouet sonore) = esclafidor " Petar coma un esclafidor
canon = canon
canonnière = bombardèla
caouchouc = cauchó/caochoc
caouchouter = cauchotar
capacité, masse, étendue = amplum "(la tempèsta) desmarra tot son amplum"
capharnaüm, désordre = rebaladís (sm)
câpre = tapera (sf)
caprice = tic, tesic; ratigàs
capricieux, insatiable = fantaseirós, -osa; ratièr, -ièira "Los enfants son fantasieiroses : s’òm los escotava, òm s’arroïnariá. " (G Therond)
capricorne (insecte) = manja pera
captiver, séduire = enclausir, fachinar "a enclausit son public"
capturer = gafar
capucin = capochin, capuchin
caque = barrica "los arencs en barrica"
caquet (rabattre le) = remocar
caqueter = cascalhejar
car, autobus = carri
caramel = caramèl
carapace de tortue = clòsc de tortuga
caravane = carravana
carburant = gasolina, carburant
carcasse, squelette = ossalha Abotatz ! Per qu'aquò finigue, Cau que l'ossalha se rosigue, (Langlade)
caressant, câlin,affectueux = manhagós
caresse, propos câlins = catimèla (sf) "E zo ! marmotiguent de catimèlas, l’acostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant d’ela anfin, totes la seguiguèron. " (G Therond)
caresser = alisar, vesiadar
caresses (couvrir de) = catelar
carier (les dents) = s'apoiridir "a sas dents que s’apoiridisson" (G Therond)
carillon = (bruit du) trinhon; repiquet (F. d'Olivet)
Carlencas- Levas = Carlencàs-e-Levàs
carnage = chaple, atuament; chapladís
carnage, saccage = chaple "Se mòstran embé de quieladas / Estralhs, chaples, embosenadas, " ; "n'es davalat de caçaires ferons / Qu'an fach chaple de tot ce que cor, trepa e niuda " (Langlade)
carnassier = carnassièr, -ièira (adj) "Còsta emb(é) lo goril, vivent la mèma vida, ferum e carnassièr coma el per son manjar " (Langlade)
carnet = quasernet
carnier de chasseur = carnairòl
carnivore = lèvacarn "coma de chinasses qu'aquisson Los lobatièrs sus un lop lèvacarn" (Langlade)
carré = cairat
carrière = peirièira
carrière de pierres. = peirièira
carrillonner = trinhonar
carte = mapa
cartilage = crocentèla
cartilage = croncindèla "Cau que l'ossalha se rosigue, Tendons e croncidèla, enfin" (Langlade)
cas de conscience = consciéncia "seriá una gròssa consciéncia se te laissave engusar";" lo pòde pas quitar defòra : seriá ’na gròssa consciença" (R Thérond)
cascade = cascada, tombador
caser (se), se mettre en ménage = acasar (s')
casquette = casqueta
cassé = carcavièlh
casse pieds, exaspérant par son insistance répétitive = tissós "Èstre tissós coma las moscas."
casse-croûte = tuga-vèrme
casser = rompre, desrompre, copar
casser la figure. = sarcir
casser la gueule = desmaissar
casser les pieds = laiar, segar la gueta, forrar d'un caire "veses pas que me laias?";"nos an ja segat la gueta amb aquela istòria"; "m'as forrat d'un caire, la, vòls que t'o digue?" (G Therond)
casser les reins = desrencar Amai n'arriba, de cacilha: D'orses, de lions desrencats, (Langlade)
casserole = caçòla
casserole (passer à la) = tastar un aiga-sau "tastèron un brave aiga-sau" (Vivarès)
castagnette = cliqueta "Los òsses d’aquelas masetas rampèlan coma de cliquetas" (Favre)
Castanet-le-Haut = Castanet-lo-Naut
Castelnau-de-Guers = Castèlnòu-de-Guèrs
Castelnau-le-Lez (abans 1865 s'apelava 'Castelnau') = Castèlnòu-de-Les
castrat, eunuque = coet, descoat
Castries = Càstrias (pron. "càstias" o "castras")
Catalogne = Catalonha
cataplasme = estopada "A mau de tèsta, estopada de vin. "(prov)
catéchiser, endoctriner = encatechirmar
catin = pelligosta, corriòla
causerie, bavardage = estampèu
causerie, conversation = charrada
Causse-de-la-Selle = Lo Causse-de-la-Cèla
Caux = Caus
caveau = croton; cavòt "E de l'escur croton que lo lunet ajorna, Sordís, a bèlas fes, un lamp d'entendement";"qu'es luònh aquel croton, aquel espés cervèl ont coma una velheta coma un moc per escàs ajornava lo suc"+C658 (Langlade)
caverne, repaire = caforna "es lo sol qu'en familha estatja a la caforna Lo sol que ritz, que plora e gacha au firmament. " (Langlade)
caverneux = baumelut
Cazevieille = Casavièlha
Cazilhac = Casilhac
Cazouls-d'Hérault = Càsols-d'Erau
ce n'est rien = aquò's pas res
ce qui est à lui, à eux, son/leur bien = çò sieu "A cadun çò sieu, n’es pas tròp" (Prov)
ce serait de la chance si... (mais je n'y crois pas) = grand gaud que ~ex: "grand gaud qu'o age, grand gaud qu'o atròbe"
ce soir = a de vèspre "te convide a sopar a de vèspre"
ceci dit, après ces paroles = sus aquel dire
céder = prestar "a son costat tot prèsta " (traduit: tout cède devant lui) (Langlade)
Ceilhes-et-Rocozels = Celhas-e-Rocosèls
ceinture = cencha
ceinture large en toile = talhòla
ceinturer, entourer = encenchar "Sap los sèt sens, conois los fluides, maja escanha qu'encencha, mòu e fai d'aqueste mond un còrps" (Langlade)
cela vous va comme un gant = aquò vos vai coma la pèira a l'anèl
céleri = api
céleste = celestin; celestiau, -ala ""d'un imèn ceslestiau ieu ai signat la pacha" (Dezeuze); "E los ans, meses, jorns, celestiala polsilha s'auboran de l'airau e fusan per alin "(Langlade)
cellule = saleta; (biol.) cellula
celui là = aquel
celui-ci = aqueste, ("celui-ci-même": aiceste)
cénacle, club, cercle d'amis = rodelet "los autres fan lo rodelet a l’entorn de la brasièira." (G Therond)
cendre = cendre "Atapar son fuòc ambe sos cendres.
cendres (f.pl) = cendralha ["cafit de cendralha (ARF)"]
cendres (produire des ) = cendrejar (Langlade)
cep = soc , socau
cépée de chêne = garrolha
cependant que = entrement que "entrement que la vièlha, ... intrava dins la cambra" (G Therond)
cependant, néanmoins = pasmens, per aquò, emb aquò,
céramique. = terralha “terralha chaplada” = vaisselle cassée (Dezeuze)
cercle = cèucle
cercle d'amis, cénacle = rodelet "los autres fan lo rodelet a l’entorn de la brasièira." (G Therond)
céréale = cereala
céréales (graines) = blada (s.f.) "ai portat de blada per semenar"
cérémonial, rituel (dans un sens ironique) = sagrat çaganh
cérémonie = ceremoniá (Langlade)
cerise = agrofion (sm)
cerise sauvage = amarèla
certain = solide, adj; assolidat, -ada
certainement = solid(e); per segurança; (à l'évidence) si-ben "la pèira levada, si-ben lo milhor dels soplògs" (Langlade)
certes = aubé (<òc-ben)
certifier = segurar, acertenar
certifier, affirmer = assegurar, segurar
cerveau = cervèl
cervelle = tuca "Mès aqueste, au fins fons de sa tuca estequida, S'atròba un pichòt moc que lo mena a somjar." (traduit: mais au fond de sa cervelle bornée de géant se trouve un petit lumignon qui l'amène à penser) (Langlade)
cesse (n'avoir pas eu de cesse de) = aver tengut de "nos an tengut de repetir aquelas messòrgas"(Azemà)
c'est à dire que = valent a dire que
chacun = cadun "Amic de cadun, amic de digús. "(prov)
chagrin (être) = cranar "E lo trabalhador, la cara trista et fosca, Tot lo temps vai cranant" (Langlade)
chagrin, inquiétude. = lagui, carpin (sm); lanha (sf); marriment "Puòi es la vòta de la dòna A deman, laguis e maucòr ! "(Langlade)
chaîne = cadena
chair = carna Embé las mans, a plena maissa Estripan nèrvis, carna, graissa (Langlade)
chair de poule (avoir la) = galinar, se galinar; (donner la chair de poule) galinar la carn
chair ferme = moledàs "lo moledàs roginós dau cambajon s'òrla de blanc gras"
chair, viande = carn (sf)
chaire = cadièira (sf)
chaise = cadièira (sf)
chaise basse servant à emmailloter les enfants = cadièira mudadoira
chaleur = calor
chaleur humide et étouffante = caumanhàs (sm)
chaleureux = calorent
chaloupe = negachin
chaloupée (avoir une démarche) = cernilhar (v intr.); remenar lo cuol; far lo reguinhèu
chambardement = borrolament (Langlade)
chambre = cambra
chambre d'étudiant, chambre de bonne = cambrilhon "dins lo cambrilhon d'un estudiant qu'espèra arribar professor" (Dezeuze)
chameau = camèl
champ = camp
champ de fourrage = pastural
champ de bruyère = brugàs
champ ou vigne proche des habitations, de bonne terre en général = condamina
champagne (vin) mudar champanha
champignon. = cocomèla (sf), Mtp; camparòl (occ norm.)
champion = ganhaire
chance = astre (sm)
chanceux (adj.) = astruc, -uga
chancre = maulobet, cranc
chandail = tricòt
chandelle = candèla "A la candèla, la dòna es pus bèla. "(prov)
change complet, couche d'enfant ou d'adulte incontinent = braiòt, bailen, mudatge (Langlade)
change, couche d'enfant ou d'adulte incontinent = mudatge
changeant = mudadís
changement = mudança (sf), cambiament
changer = cambiar (loc. çamjar).; Il a changé du tout au tout: "nos an cambiat nòstre ase a la fièira" "Pasmens dins aquel tomple ont sembla que res muda Se sent que i a quicòm dins aquel res de res " (Langlade)
changer complètement de mode de vie, de manière de voir = virar gamata "A virat gamata"
changer, (de vêtements, de place) = mudar
chant = cant; cantada "votz clara per la cantada"
chant (de) (pour une dalle dressée sur le côté) = cantèl (de) "ò ! iça ! de cantèl, de plan (…) Abotatz ! l'enòrme peçan" (Langlade)
chanter = cantar "Cantatz a l’ase, vos farà de pets"(prov)
chanvre = cambe / canebe "A lo mau de la cambe la femèla vau mai que lo mascle. "(prov)
chaos,désordre = escarabolhada (s.f.), borrola (s.f.), basacle (sm); forbic "Quante forbic amont " (Langlade)
chapardeur = gaspinèl
chapeau = capèl
chaperon (coiffe) = capairon
chappe = mantelàs
chaque = cada (invariable. Localement remplacé par le gall. chaca)
char de taureaux camargais = charri
char, car = carri
charançon = gorgolh
charbon = carbon
charbonner, produire des cendres = cendrejar (Langlade)
charcuterie = carnsalada; (boutique) carnsaladariá
charcutier = carnsaladièr, maselièr
chardon aux ânes. = caucida (sf)
charge = (pesante) fais, bastada; (fonction administrative) carga; (travail dont on est chargé) prètzfach/perfach
chargement = carreg "lo carri, emb son preciós carreg" (Langlade)
charger = cargar ; charger d'un fardeau, accabler: embanastar “embanastar de sotisas” = agonir d'injures; "A trobat lo blat car, a cargat de vin. "(prov)
chariot = carrilhòt
charivari = tarivari "a la tissa d'anar faire de tarivaris a totes sos vesins" (Dezeuze)
charlatan = alandaire
charmant, -ante = vesiat, -ada; plasentièr, ièira; plasent, -ta
charme = carme (ARF), agradatge, embelinament, enclausiment; (rompre le_: desembelinar)
charmer = embelinar, enclausir
charnier = camp de carnatge "lo fum espés que mònta dels camps de carnatge" (Azemà)
charnu = carnut, poput, mofle "de fruch mofle"
charogne = carrònha (viande pourrie) carronhada; ( tas gluant de viande avariée) levatàs
charpente = apialatge; (matériau de) fustalha
charpentier = fustièr
charrette = carreta
charrier = carrejar
charron = rodièr
charrue (manche de la) = estèva "l’estèva e lo forcat” = le manche et la charrue. (Dezeuze)
charrue araire. = araire/alaire
charrue. = forcat (n.m.)
Charybde en Scylla (tomber de) = sortir dau rèc per tombar dins la ribièira. "Aquò seguèt sortir dau rèc per tombar dins la ribièira. " (G Thérond)
chasse = caça (sf) (1)
chasser = enmandar; (sport): caçar
chasser de race = racejar "raça raceja"
chasser, mettre dehors. = cochar; sacar ; fòrabandir "cocharà l'Anglés dels oceans" (ARF)
chasseur = caçaire
chasseur aux filets = pantejaire
chat = cat
chataigne = castanha
château = castèl
chateau-fort; château en ruines = castelàs
chatouille = cotiga
chatouillement = sesselega
chatouiller = rossegar; fringolhar
chatouiller agréablement = catilhar "lo pan que sortissiá dau forn per son odor vos catilhava" (Favre)
chatte (animal) = cata, mina “linfre coma una mina” = gourmand comme une chatte (Max Roqueta); "A vièlha cata joina rata. "(prov)
chatte, vulve = monifla (sf); iranhàs (sm); bonheta (sf); mona (sf), orsin (s.m.), pelós (s.m.)
chattemite = catamiaula "una macarèla amb son èr de catamiaula onchosa"
chaud = caud, cauda "uòi fai caud";"aquesta es mai cauda qu'una catla";"- Farà caud, aurem sorelh. "
chaud (quartier) = bordelariá (sf) "passa tot son temps dins las bordelariás"
chaud lapin, coureur, libertin = vignahièr, ièira
chaude (rue) = carrièira putassièira
chaudron = pairòu "sauva lo pairòu!" = sauve les meubles, évite le pire, sauve qui peut!
chauds (fréquenter les lieux) = bagassejar, rofianejar, s'agorrinir
chauffage d'appoint, chaufferette = caufapè
chauffe-lit = escaufalièch
chauffer = caufar
chaufferette, petit four pour maintenir un plat au chaud = fornelet
chaume, éteule. = rastolh
chaussée = cauçada, peirada
chausser = sabatar
chaussons = batissons, sabatons
chaussure = sabaton; cauçadura
chef = (tête) cap; (qui commande) cap-mèstre
chef de groupe, surveillant, meneur = baile (sm) "Lo baile, orlant, sarra los ponhs"
chemin = camin (pron. kamí), dralhòu
chemin carrossable, route = camin ferrat
chemin creux = camin fonzut, camin enfonzat
chemin de fer = camin de fèrre
chemin de traverse = travèrsa
chemin détourné, sentier de traverse = corcha
chemin frayé = tralha
cheminée = chiminièira "un ostau sens chiminièira es un còs sens arma"
cheminer = trepar, landar, dralhar
chemise = camisa "Mai ten la carn que la camisa."" (Prov)
chenapan = sacamand, malassòrt, cròca-ametleta, rauba-siblets.
chêne = roire
chêne blanc = blaca (sf)
chêne kermés = garrús
chêne rouvre = rove
chêne vert = euse
chêne vert épineux, chênes kermès formant un taillis = avaus, avausses (m.pl) pfs orthographié "avauç, -auces?" "perdut au mitan dels avausses"; "dins l'avaus espinhós naisson de lòngs aglands" (Dezeuze)
chêne vert jeune = blacàs
chênée, frondaison de chênes-verts = eusina (sf)
chenille = tòra
cher = car, cara; (coûteux) carivenc "aqueles magasins son cars; tot çò que se i atròba es carivenc que non sai"; "Èstre car coma la brasa"" (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
chercher = cercar, quèrre, boscar "Vau mai un que sap que cent que cèrcan." (Prov)
chercher noise = carcanhar
chercher querelle, chercher des histoires. = cercar rena (Dezeuze)
chéri, mignon = vesiat, -ada
chérie (ma), mon trésor = ma dinièiròla, ma vesiada, ma cardonilha, mamoreta
chétif = estequit -ida
chétif, malheureux = mesquin, -ina
cheval = chival, cavalho "la sau a la set es l'estriu au cavalho"
chevalier = chivalièr
chevalier servant = fringaire
chevaucher = cavaucar
chevelure = cabeladura " [las cometas] rabinan en passant, caps, neblosas facietas, Cabeladura d'òr, e fugent, beluguetas" (Langlade)
chevet = cabeç
chevet d’église = cabeçau “cabeçau arcadat” = chevet en arcades (Dezeuze)
cheveu = peu (pron: pèw; plur. peusses), cabel
cheville = cavilha
chèvre = cabra
chèvre ni chou (il n'est) = es ni tus ni vos (pron. "niteusnibous")
chevreau = cabrit
chèvrefeuille = panta-costa
chèvrefeuille à feuilles odoriférantes = cabridèla (sf)
chevron (décoration d'uniforme) = brisca "briscas, crotz de guèrra e ribans"
chiche = avar, avaràs, sarra-piastras
chichis (faire des) = faire de còntes "Qu’un autre me la demande e, bòta, l’ase-forres se ié fau tant de còntes!…" (G Therond)
chicot = buc
chien = chin, can "Los cats fan pas de chins." (Prov)
chien de chasse = caçairòt
chien de garde, gros chien, mâtin = chin de pargue; mastís/matís (occ.norm. "mastin")
chiendent = gramenàs
chiens (meute de) = chinareda
chiffe molle = patraca mòla "los vins fosques fan d'un gròs malhòu una mòla patraca" (Dezeuze)
chiffon = pelha; estraça (s.fém.) "a ton costat soi pas qu'una pichòta pelha"; "Au pus fòrt, la pelha. "(prov)
chiffonner = amochonar
chiffonnier = pelhaire
chiffonnier ambulant = pelharòt, pelharotaire "tota sa vida aviá fach lo mestièr de pelharotaire" (Ch Gros)
chignon (sm) = tinhon (sm)
Chili = Chile
chimère = quimèra, farfantèla, fumada
Chine = China
chipoter = rastinejar
chips = crostilhetas
chiquenaude = butida; nasada/nasarda "abòrda lo serjant de garda e lo tòmba d’una nasarda" (Favre)
chirurgie = surgia
chirurgien = surgian
chiure = cagadura
choc = resson, tust « e lo frucham daurat que lo resson engana » (Langlada)
choc en retour = repols
choc, coup, heurt, secousse = sabron (sm); tust, acipada (sf), tustament (sm) "de tust de ròca còntra ròc "(Langlade)
chocolat = chocolat
chœur = còr
chœur = còr; (chanter en) : en cantadissa
choir = càser; se tombar; cabanar debàs
choisi, exquis = requist, miraclós
choisir = causir
choix = triada; (chose choisie) causida; (action de choisir) causiment "L'enemic los suspren, adonc, pas de causida : perdre la libertat, l'onor o ben la vida" (Langlade)
choix (pas le ) = pas de causida "L'enemic los suspren, adonc, pas de causida : perdre la libertat, l'onor o ben la vida" (Langlade)
chopine (de 1/4 de litre). = truqueta (sf)
chopine, demi-litre = folheta
chose = causa
choses légères, superficielles; entremets légers = regardèus, regardèlas "manja pas que de regardèlas"; "siái las de regardèus amai d'escolastica" (Dezeuze)
choses sans intérêt, broutilles, futilités = àubia (s.f.) (syn. senserimbalhas s.f.pl.)
chou = caulet "Au mes de Julhet, ni femna ni caulet. "(prov)
chou, chouchou (à un enfant) terme affectueux : petit chou, préféré. = caulichon (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
chou-blanc (faire) = blanca (faire)
choyer = vesiadar
choyer = vesiadar
chuchotter = barbotir "una vièlha sucèla barbotissiá entre sas dents" (Azemà)
chut = chut "Chut ! vai parlar. De fes d'una vòtz afectada / rusta, s'entrecopant e bracejant los mòts " (Langlade)
chute de pierres = espeiregada; lieu propice aux: espeiregador
chute sur les mains; "pompe", exercice de gymnastique militaire = apautada (sf) "de bracejaments, d'apautadas"
Chypre = Chipre
cible à atteindre, jalon, = tòc "Es un tòc dins la granda estapa" (Langlade)
cicatrice = crètge "lo crètge s'es barrat"
ciel = cèl (loc. pron cièl) ; celèste "l'aigassa au celèste et de las auturas " (Langlade)
cigale ; cuite. = cigala “aviá las cigalas risolièiras” (Max Roqueta)
cigarre = cigarro
cil = cilha
cîme = suc "Grimpa lo Canigó mès tre qu'au suc arriba (…) s'atròba cort e cort "; "qu'es luònh aquel croton, aquel espés cervèl ont coma una velheta coma un moc per escàs ajornava lo suc" (Langlade)
cime (atteindre la), toucher les sommets = cimelar lo truc "a vautres bèus amics a cimelar lo truc. " (Langlade)
cime allongée = sèrra (f)
cinéma = cinemà
cingler = pónher "Ò grand Dragàs, es tus que ponhes dins lo siau ? " (Langlade)
cinq = cinc
cintre, voûte = corbe
circoncis = retalhat
circonférence = circonferéncia
circonstance = escasença, endevenguda "que dins aquelas escasenças la fartalha a lo drech de rotlar" (G Thérond)
circuit, tour = rodat
circulaire (adj) = circular, -ra; rodat, -ada
circulation, trafic routier = traficatge "posicion de prumièira fòrça, ... comandant doas dralhas de grand traficatge : lo camin de la mar e lo carrau de las Cevenas" (E Teissier)
cirque = circ
ciseaux = talhants, cisèus
ciste à feuille de laurier = amoge, moge
citoyen = ciutadan
citronnelle = abelhana
civilisation = aborgaliment (fait de se civiliser); civilizacion
civiliser, policer = aborgalir
civilité, amabilité = borgaletat
claie = cleda
clair = clar, linde -a; cande, -a "L'aubre de macabèu alanda Sa brancadura linja et canda ";"una nuòch canda" (Langlade)
clair, limpide = clarin, -ina "dins la lutz clarina"; "Sus los nívols clarins, rebutant dins la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na raissa" (Langlade)
clairsemer, raréfier = clar (se faire) "Mai vai, mai se fan clars los celèstes tropèls" (Langlade)
clameur = clamum, clamada; cri d'une foule: clamadissa "E dins l'aire blau que tremòla, De las clamadas de la còla, Fregina et lutz lo fuòc sagrat";"totescàs, ausissián la clamada " (Langlade)
clameur, long cri sauvage = clamadissa (sf) "la clamadissa rauca d'un singlar" (Langlade)
clapoter = rassegar; (battre doucement au vent) floquejar (v. intr) (Langlade)
claque (en avoir sa) = n'aver son sadol, n'aver un vòmit
Claret = Claret
clarté = claror, esclaire, clarença, lindetat
clarté, lueur. = lusida (s f)
classe = classa
clavier (de clefs ou de ciseaux) = clavièr
clé = clau
clématite = bissana
client. = practica (f.) (pron. pratica)
cligner de l'œil, des yeux = cutar, clucar/clugar
clin d(œil(en un), en un instant bref = virar d'uòlh (d'un)
clin d'œil = virar-d'uòlh, guinhada "ié faguèt una guinhada que ié tornèt sa fisança"; "Devèrs ençai d'ont es d'un virar d'uòlh gandida " (Langlade)
clinique = malautièira
clitoris = clitòris, dardilhon, dardalhon
clochard = còcha-vestit
cloche = campana "Virar coma una campana."
cloche placée au cou du bétail = sonalha "A la sonalha la bèstia se conois. "(prov)
clochette = esquitlon
cloison = boget (sm) occ.norm. : buget
cloitre, presbytère. = clastra (sf)
clopin-clopant; cahin-caha. = dringa-dranga (loc. adv.) "lo papeta se'n venguèt tot dringa-dranga"
clôture = clausura, randura (de planches) : cledat
cloturer = clausir, muralhar
clou = clavèl
clouer = clavelar, cavilhar
clovisse (coquillage) = arcèli "son d'arcèlis dau canau" (expr, sétoise)
clovisses (coquillage) = arcèlis
clown = bofonàs, amusaire, bofonaire, palhassa
clownerie = bofonada, bofonariá
club échangiste = club escambista; club rescambista
club spéléo = club espeleò
club, cercle d'amis = rodelet "los autres fan lo rodelet a l’entorn de la brasièira." (G Therond)
coaguler (se), cailler = se calhar
coasser = graular
coccinelle. = galineta (sf)
coccyx = coccix, òs bertrand, quicairòla
cochon = pòrc
cochonne = solharda
cochonnet = lec (téner lo), à la pétanque tenir le cochonnet; fig. avoir la parole.
cocktail fortement alcoolisé, punch = brutlèu
cocorico = cacaracà
cocotte minute = glotona de pression
cocu, imbécile; coucou (oiseau); = coguol
coetera (et) = e qué sabe ieu "sant Marc çai i a son lion, sant Jan son anhelon, Antòni son porcèl e de qué tròn sabe ieu !... Mon chin vau tot aquel bestiau." (G Therond)
coeur = còr; (petit): coret "Que còr non vei còr non dòl." (Prov)
cœur (de bon) = embé granda afeccion "Milòta descaucelava embé granda afeccion" (G Therond)
cœur (de tout son) = d'anma e de coret "En quista dau grand tot, çò que tant nos pertòca, aquò qu'acotissem e d'anma e de coret " (Langlade)
cœur à la fête = vam de festejar "Davans parièira basacada, De festejar n'a pas lo vam. " (Langlade)
cœur du problème, question centrale = picar de la dalha "Es pas aquí lo picar de la dalha, solament, sabes?... "(Thérond)
cœur joie (s'en donner à) = faire son òme "Bòta, se l’aimas, poiràs ié faire ton òme... "
cogner = tabasar, bacelar, bombar "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacèla, borja, enaiga lo baissau";"D'en pus fòrt los còps de maçugas Bomban sus lo frejau dindant. "(Langlade)
cohue, foule, affluence de gens = borlís, frami, fràmia, fòga de mond(e) "aquel jorn, i aviá pas tròp granda fòga de monde" (G Therond)
coiffé (d'un couvre-chef) = capelat, -ada (adj)
coiffer = cofar, penchenar; (recouvrir d'un couvercle) cabucelar "la montanha cabucelada per un nivolàs";"D'autres, enfin, d'una lausassa Carrejada, en pes, a la braça, Ne'n cabucèlan lo sant cròs" (Langlade)
coiffeur = perruquièr, cofaire, cofaire-visatgista "passa sa vida a se far penchenar per lo perruquièr"
coiffure = cofadura
coin = canton; (angle de maison) caire
coin à enfoncer dans le bois = cunhet "A dur rove, dur conhet (=cunhet)"(prov)
coiretas = cuivres de la cuisine
col, passage = pas "adonc dau pas, Tot empachocat de rabóstia Se vei un quicòmet que brilha" (Langlade)
colère = fotra, ira, colèra, iracion "la fotra lo preniá"; "As la colèra dau pastissièr que cochava las nièiras amb un aste. "(prov)
colère déchaînée = maliciadas (f pl) "Coma lo mètge en temps de guèrra ai pus / Qu'a laissar far las maliciadas" (Langlade)
colifichets = atifets
colimaçon (en) = en cagaraula "una rampa en cagaraula", "un escalier en colimaçon"
colin maillard (jouer à) = tartanís (jogar a)
collaborateur = collauraire, -aira; collaborador, -oira
collant (bas) = debàs, colant
collant, -te = pegós; (fig.) arrapant, apegós "Es arrapant coma un irutge."; "es pegós, es totjorn aquí"
collation = repaisson; (frugale) estanilha (sf)
colle = pega
collé, scotché = apegat, -ada "Èstre apegat coma un cigalon a’nd’ una platana."; "un maset apegat au canhard sus una garriga de tèrra roja"
collecte = clavariá
collecte d'argent = lèva "fan una lèva per crompar una coronassa mortuària"
coller = pegar, apegar
collet ; (fig) bagarre. = colet
collier de coquillages = torn de cauquilhum "Pòrta au còl, per tota belesa, Un torn de cauquilhon de mar" (Langlade)
colline = sèrre; puòg (prononc. "piotch"); puèg (pron. "pyé"); truc, còla, colina, costièira "A cada puòg i a sa comba."(prov); "(la mar tempestosa) cobrís tes, motas, mórfia còla" ; "De colinas enbodenadas "; "Flambèu en man, de la costièira Davalan en serpatejant" (Langlade)
colline arrondie et dénudée du causse = pelenc
colline rocheuse escarpée = pena "(la mar tempestosa) cobrís tes, motas, mórfia còla, brandilha pena, montanhòla" (Langlade)
collines, crêtes des collines = esquinaus "juscas als esquinaus" (Langlade)
Colombie = Colómbia
colonne vertébrale = carrastèl (sm); rastèl (de l’esquina) “una prusineta dins la rastèl de l’esquina”.; "la lenga e la cultura… carrastèl de l'accion politica" (Max Roqueta)
colophane, résine de thérébentine dont on enduit les cordes d'instruments de musique = parosina
coloration = lusiment
colorer = encolorar "E tot en s'enauçant sa cara s'encolora De rais esbleugissents que res ne dessanflora Car gisclan dau fogau etèrne e luminós" (Langlade)
colossal, -ale = colòs, -òssa
colosse = ataut
colporteur = messièr
Combaillaux = Combalhòus
combattant, guerrier = bateire "Dins aquela entremièja un bateire estrangièr /desbarca emb son armada e coma un lop s'acorsa" (Langlade)
Combes = Combas
combine, astuce = manigança "es el (lo motor) que dins sa larga pança rescònd tota la manigança" (A Guiraud)
combine, magouille = trecimaci "demòra cande de tot trecimaci politic"
combler = comolar, engorgar; (à ras) arasat, ada, terrassat, -ada; (combler de bonheur) emparadisar "lo fluvi arasat per la sabla";"Còntra dels jaces terrassats" (Langlade); "aqueste sòmi m'emparadisa"
comédie = comedia
comestible = manjadís
comète = cometa
comite de galère = còmit de galèra (syn. gardaforçats) "un èr de còmit de galèra"(Favre)
commandement = comand
commander en maître = mestrejar
commandes, guides, rênes = arenas (f pl) "De ta govèrna pren las arenas daut ! daut " (traduit: assure tou de ta propre conduite)
commando = escarada; escachon "un escachon de quichats e de pissavinagres" (Azemà) ; "Un escachon armat de paus S'escampilhan a la sornuda " (Langlade)
comme = coma
comme qui dirait = comparança a dire
commencement = començament (sm); debuta (sf)
commencement difficile = "Pertot i a una lèga de michant camin." (Prov)
commencer = començar
commencer à luire = clarejar
commencer à s'agiter = entantinar "l'onda que s'entantina"
commune mesure = òsca comuna "aquò passa l'òsca comuna", o "aquò passa l'òsca"
Comores = Comòras
compagne intime = acolada (sf) (NB: passé dans le Fr. local: "ils sont à la colle")
compagnie = codrilha (expr. anar de codrilha)
compagnon = companh
comparaison = comparança "aquelas comparanças poirián tirar de lòng" = on pourrait multiplier ces comparaisons (Azemà)
comparaison (en) = comparança a dire
comparer = comparar
compatir = aplanhir (i aplanhir)
compétent, savant = entendut, -uda "Monsur Chaplatot, que lo fan tant e tant entendut, demòra perquinaicí" (G Therond)
complaisante (personne trop) = sant-fotral, santa-fotrala
complètement = d'a fons, cap e tot " Ié demorèt per lo mens una mesada e, quand sortiguèt, garit d’a-fons, son mau de nas aguèt passat per malha. Coma aquò’s ieu que vos o dise." (G Therond)
complexion = naturau (sm) "es d'un pichòt naturau"; "es d'un fòrt naturau", pour faible contitution ou forte complexion
complications (faire des) = faire de còntes "Qu’un autre me la demande e, bòta, l’ase-forres se ié fau tant de còntes!…" (G Therond)
complications, chichis = armanacs "Quant d’armanacs !... " (G Therond)
complice = estafièr; (adj) consent, complici
complicité, connivence = frairejacion "Aquela frairejacion que conoissèm entre manits" (Max Roqueta)
complimenter = benastrugar
compliqué = complicat, -ada, escarabolhat, -ada
compliquer, embrouiller, faire des manières = còntes (faire de) "fagues pas tant de còntes"; "ela, fai totjorn de còntes"
comporte de vendanges; pétrin (meuble pour pétrir le pain). = pastièira
compositeur de musique = musicaire
compréhension, communication = compreneson "Lèi estranja e qu’adejà, veniá saquejar, d’avança, tota compreneson" (Max Roqueta)
comprend rien du tout (il ne) = i manja pas res
comprendre = comprene, encapitar
comprendre le sens = saupre lo fons "e que coma los flèus o coma la tronada vai sans causa de res jot la sorna butada d'un quicòm que degun sap pas'ncara lo fons" (Langlade)
compresse imbibée = estopada "A mau de tèsta estopada de vin. "(prov)
compte (avoir son) = èsser de lec "es de lec" il a son compte
compte (rendre compte à) = veire a (o veiràs a ta grand: tu en rendras compte à ta gran mère)
compte (tout compte fait) = tot còmpte fach e rabatut
compter = comptar
con, vulve = con (sm), conifla (sf), conilhon (sm); monifla (sf); iranhàs (sm); bonheta (sf); mona (sf), orsin (s.m.), pelós (s.m.)
concevoir = encapar, concebre, engimbrar
concierge = gastau; portièr,-a
conclusion, épilogue = finicion (sf) "La finicion es que Babèu l’a mai volgut, que se son maridats e que sabe pas s'auràn fòrça d’enfants. (G Therond)"
concubine = concubina; acolada
concupiscence = calorada, envejadura, concupiscéncia
conducteur = menaire
conduire = menar "es tu que menas l'autò, puòi que siás lo sol qu'aguèsse pas begut que d'aiga fresca"
conduit souterrain des eaux ou des laves = vena "Acipa lo secrèt dau diamant, vei la vena que davala tot drech de vèrs lo fuòc central" (Langlade)
conduite = govèrna "De ta govèrna pren las arenas daut ! daut " (traduit: assure tou de ta propre conduite) (Langlade)
confiance = fisa, fisança; "avoir confiance"=se fisar de "ié fau pas pus fisança, es un arlandièr"
confiant, crédule = fisançós, fisós
confire; gorger = confir "son co(n)fits d'orguòlh"
confiture = confitura
conflit, dispute, bagarre, difficulté, point d'achoppement et de controverse (familier) = petaçau "aquí lo petaçau"
conformation = conformacion, estampadura
conformer = conformar "filha que non es rusada es mau conformada" (Prov.)
confus, décontenancé = moquet "tornèt moquet a son ostau"
confusion = mescladissa, rambalhadís
congestionner = clavar, endecar "lo freg lo clavariá" (Dezeuze)
Congo = Còngo
conjecturer = amaginar (occ norm. imaginar)
conjonction = conjoncion
connaissable = conoissable "es pas pus de tot conoissabla " (Langlade)
connaissance (perdre) = pèrdre l'escrime "pèrd l'escrime" (Langlade)
connaisseur = assabentat
connaître = saupre, conéisser
connivence, complicité = frairejacion "Aquela frairejacion que conoissèm entre manits" (Max Roqueta)
conquérir = conquistar
conquête = conquista
conseil = conselh "Los que dònan los conselhs Dònan pas las ajudas." (Prov)
conseiller = conselhar "Que conselha Paga pas." (Prov)
conserver = servar
consolateur = consolador "siás un consolador per l'arma que s'agrís" (Dezeuze)
consolation = solaç "i vòu portar de solaç"; "Au monde n'i a pas ges de solaç que non siá seguit d'un ailàs. "(prov)
consoler = solaçar
consomption = marrana
conspuer = votar una agairada –Ié cau votar una agairada." (G Therond) = conspuons le d'importance
constater, avérer = avertadar
constitution physique = naturau (sm) "es d'un pichòt naturau"; "es d'un fòrt naturau", pour faible contitution ou forte complexion
constructions en pierres, monuments = peirança
construire = bastir
consultation = consulta (sf) "Vos donarà totas las consultas que vos seràn necessàrias, e a gratis encara" (G Therond); "Vòstra consulta es pas finida"
consumer en exposant à la chaleur = escaudar "lo fruch que lo sorelh escauda e rima"
conte = cònte
contempteur = mespresador
contenir, remplir = caupre
content = regaudinat, content
content comme un pinson = content coma un Pièrre
contentieux = contèsta, contenciós
conter = contar "Anar contar aquò a Plumò." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
contester = rebatre “aquela podià pas se rebatre” = celle-là ne pouvait pas se contester.(Dezeuze)
continuer = contunhar; téner de "tenon de caminar" = ils continuent à marcher
contracter (un muscle, un objet) = arquetar "arquetam lo botelh"="nous contractons le mollet" (Dezeuze)
contraindre, obliger = cogi